Reflexions sobre el ple de febrer

Avui ha tingut la celebració del ple ordinari corresponent al mes de febrer. Un ple composat per deu punts a l’ordre del dia, entre tots ells podrem trobar l’adhesió de l’Ajuntament del Vendrell a la creació d'un fons social d’habitatge, la modificació de l'ordenança fiscal 13 consistent en bonificar en un 20% la implantació de nous comerços a la nostra vila i el conveni entre l’Ajuntament del Vendrell, el Consell comarcal del Baix Penedès i l’empresa comarcal de Serveis Mediambientals del Baix Penedès, SL. 

No obstant, desitjaria aprofundir sobre els dos aspectes relacionats intrínsecament en matèria d’Urbanisme. Durant aquest any i vuit mesos que sóc regidora hi ha quelcom que em sorprèn negativament i nego acostumar-me a la mala educació, les mentides i la demagògia barroera que ple darrera ple Plataforma per Catalunya escenifica. 

Avui hem tingut nombrosos exemples de mentides, insinuacions i tesis populistes exposades per PxC i davant d'elles convé explicar detingudament expedients voluminosos i complexos. Sense més, entro en detalls, durant l’any 2009 l’Ajuntament del Vendrell va iniciar un expedient de modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana del Vendrell (PGOU) per convertir la casa “Benvingut Socias” en un equipament (clau 4), destinar els jardins en una clau de zona verda i jardins (clau 3) i la resta de finca (clau 8a). Després de tenir lloc l’aprovació inicial i provisional realitzada al ple de l’Ajuntament tot l’exepedient es va remetre a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona i els tècnics d’aquest organisme van emetre el seu informe. Aquest requeria la necessitat de delimitar una unitat d’actuació i procedir a realitzar cessions de vials i zones verdes així com també la redacció d’un text refòs. Una prescripció materialment impossible de complir ja que l’entorn fa dècades que es troba totalment consolidat. 

Davant aquest escenari, els propietaris van presentar una instància demanant a l’ajuntament que desistís de la modificació puntual. En aquest sentit, considerant que la casa “Benvingut Socias” es troba catalogada i en aquests moments és un bé d’interès local un fet que protegeix l’immoble en sí així com també el jardí posterior de la vivenda. L’objecte del present ple era desistir de la modificació puntual i deixar la finca on s’ubica la casa del Benvingut Socias amb la clau que estableix el PGOU, 8a

Encara em sorprèn la reacció del Sr. Armengol (Plataforma per Catalunya) on sense cap mena de reflexió en una sala de plens s’atreveix a tenir la gosadia de dir que amb la decisió de desistir de la modificació puntual del PGOU implicarà que es pugui ubicar una benzinera a la casa Benvingut Socias. Aquesta conclusió només té un nom: MENTIDA. Els usos admesos a la clau 8a són: residencial, residencial especial, hoteler, restauració i sociocultural, així que la benzinera no s’inclou en CAP DELS USOS de la clau 8a. Per no posar de manifest, el llenguatge poc curós ja que aquest govern no requalifica res sinó simplement conserva la clau 8a que és la present en aquests moments al PGOU del Vendrell. 

Molt soroll en aquest punt amb desqualificacions personals dirigides vers la meva persona que sincerament no tinc ganes d’entrar però curiosament en el següent punt de l’ordre del dia l’aprovació provisional de la Modificació Puntual dels Bulevards per admetre l’ús d’habitatge de protecció oficial que permetrà acabar immobles a mig construir i que admetran l’ús d’habitatge de protecció oficial un fet que posa de manifest la col•laboració entre el sector públic i privat. Sobre aquest punt Plataforma per Catalunya no ha estat capaç de pronunciar ni mitja paraula al respecte. Casualitat o causalitat???    

Escandalós

La instantaneïtat de les notícies provoca que l’exercici habitual de llegir la premsa de bon matí hagi estat superat per una consulta més extensa durant el dia als portals digitals per conèixer de primera mà les novetats que es van produint al llarg de la jornada gràcies a les actualitzacions de les webs digitals.

No obstant, en els darrers dies he observat que en un parell de diaris existeix un enllaç que porta per títol “Corrupció”. Sense cap mena de dubtes una senyal que posa de manifest que lluny de tractar-se d’un fet aïllat hi ha nombroses notícies diverses entre totes elles que es troben relacionades i vinculades amb casos de corrupció.

La corrupció no és un fenomen propi del segle XXI, avui gràcies a les noves tecnologies i la fluïdesa en la transmissió de la informació que han proporcionat les xarxes socials,  la informació s’estén amb una gran rapidesa.  

Tots recordem l’esclat del “Cas Palau de la Música”, els noms de Félix Millet i Jordi Montull es van popularitzar tacant el prestigi d’una institució com és el Palau de la Música. Tots ens ruboritzàvem quan dia a dia s’anaven desgranant detalls d’una trama complexa, estudiada al detall amb gran precisió però dissortadament no seria un cas puntual. Poc temps després esclatarien nous casos de corrupció i és ben cert que aquestes alçades no podem negar una evidència. La nostre jove democràcia està patint cops durs i colpidors i la solera que havia caracteritzat les institucions del nostre país tinc la sensació que trontollen.

Des de l’àmbit judicial amb el cas Dívar, continuant per la corona amb el cas Urdangarín i la imputació del secretari de les infantes així com el reguitzell de casos de corrupció en l’esfera política: cas Gürtel, cas Palma Arena, cas Palau de la Música, operació Pretoria ,operació Mercuri, cas ITV  cas Barcenas, operació Clotilde...

La nostra societat està vivint moments molt difícils i convulsos, l’escalat en el nivell d’atur que sobre passa els sis milions de persones, la reducció del PIB, la contenció de la despesa i el pràcticament inexistent estalvi a les famílies són mostres inequívoques de la complexa i en molts casos desesperant situació que les famílies pateixen.

No podem mirar cap un altra banda sinó que convé actuar ara més que mai i per aquest motiu considero que s’ha de dur a terme una reforma profunda de la Llei Orgànica del Règim Electoral i aprofito l’avinentesa per instar a l’actual govern de la Generalitat a redactar una Llei Electoral de Catalunya que sigui pionera establint llistes obertes, mecanismes de control als càrrecs públic on s’eviti l’acumulació de càrrecs públics amb limitació a 8 anys i així es garantirà que la política sigui un veritable servei públic i no pas una professió.

Tanmateix, la meva percepció personal és que l’actual Oficina Antifrau no acaba de funcionar i considero que s’hauria de reconvertir en un Organisme Superior Independent i Potent integrat per veritables professionals experts i alhora independents. Només són algunes propostes, pinzellades inicials però crec fermament que contribuirien enèrgicament a establir unes bases fermes per posar punt i final a la disbauxa.