Noves taxes judicials

Una gran pluralitat de normativa inunda butlletins i diaris oficials. Cada divendres apareixen nous Reials Decret Llei que provoquen canvis substancials en una infinitat de textos legals. Potser, hi ha qui pensa que això no té gran importància però personalment considero que no és així. Aquest fet ens condueix a una realitat consistent en una gran dispersió normativa creant una gran inseguretat jurídica pel conjunt de la població.

La funció legislativa resideix a les Corts Generals, previsió continguda a la nostra carta magna però en la present legislatura sembla a ser que aquest precepte constitucional ha quedat oblidat ja que els Reials Decret Llei, figura prevista en casos d’urgència i extraordinària necessitat s’han convertit en l’instrument legislatiu quotidià.
 

Avui s’ha publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) la Llei 10/2012, llei que regularà determinades taxes en l’àmbit de l’Administració de Justícia i del Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, un text que conté la previsió d’abonar taxes per tal d’accedir a la justícia. Les taxes s’articulen en dos sentits, d’una banda una quantia fixa per accedir a la jurisdicció civil, contenciosa-administrativa i laboral que poden arribar a 1200 € en els primers dos casos i 300€ en el darrer. A més, una taxa de quantia variable en funció del muntant de la reclamació econòmica interposada davant la jurisdicció competent.
 

Aquest projecte esdevé incompatible amb la previsió constitucional inclosa a l’article 24 que declara el dret de totes les persones a obtenir “tutela efectiva de jutges i tribunals en l’exercici dels seus drets i interessos legítims sense que en cap cas pugui produir-se indefensió”.
 

En el moment que per accedir a la justícia s’ha d’abonar una quantitat monetària, aquelles persones que no disposin de capacitat econòmica per fer front a l’abonament de les quantitats exposades a les línies precedents quedaran excloses de l’accés a la justícia per tant, cauran en una profunda indefensió. Un fet que esdevé incompatible amb el manament constitucional.
 

No obstant, resulta curiós que aquells que en tot moment invoquen l’articulat de la constitució en determinats casos no només obliden les previsions que conté la Carta Magna sinó que despleguen normativa vulnerat clarament preceptes constitucionals.