El nou any xinès

El comiat del 2010 és una referència temporal que ens resulta llunyana malgrat que encara no han passat dos mesos. No obstant, l’agilitat i el frenètic ritme de vida en el qual tots plegats ens trobem immersos provoca que un esdeveniment trascendental que celebrem col·lectivament s’esvaeixi fugaçment perquè el dia a dia s’imposa. Les esperances dipositades en l’inici d’un nou any és una constant que en major o menor mesura tots projectem. Ara bé, l’energia i la vitalitat dels primers dies de l’any va decaient a mesura que avança el calendari.

La festivitat, l’alegria i la joia es recuperava aquesta mateixa setmana per un sector de la nostra població. Aquesta setmana els xinesos instal·lats en el nostre país han volgut seguir amb la tradició i celebrar l’arribada del nou any xinès que establint un paral·lelisme ha tingut lloc als volts del 8 de febrer.En una societat plural i diversa com és la nostra. La cultura, els costums i les tradicions no conformen una unitat unívoca i homogènia. Més aviat ens trobem davant un ampli ventall de celebracions que tenen com a punt de partida fets definidors i característics de cada cultura.

El nostre llegat romà ens va deixar una herència que s’ha perllongat fins els nostres dies i entre tots els elements que han estat enormement rellevants voldria centrar-me vers a la preocupació constant i transversal que ha estat la medició del temps. El calendari romà va assentar les bases amb 304 dies distribuïts en 10 mesos però existia un desfàs insalvable que s’ajustava en el darrer mes de l’any. Les bases d’aquest calendari van permetre l’elaboració del calendari julià que en honor a Juli Cèsar va adoptar aquesta denominació. No obstant, encara quedaria una modificació més per acabar de polir les imperfeccions que arrossegava aquest calendari i instaurar el gregorià que és el que avui emprem tots nosaltres.

Nogensmenys, des d’èpoques immemorials comptabilitzar el temps ha estat un element present en nombroses societats. Sense anar més lluny, tots tenim referències de la pluralitat de calendaris que en un moment o altre han existit i alguns d’ells continuen existint en diversos indrets del nostre planeta. El calendari maia, l’egipci, el xinès serien tres exemples que podríem posar de relleu però no els únics. Ens els darrers dies hem tingut coneixement de la celebració del nou any xinès a través d’una doble via d’informació. D’una banda pel caràcter festiu que suposa donar la benvinguda al nou any xinès. Una festivitat que es perllonga quinze dies i que s’anomena Festa de la Primavera. Concretament, va donar el tret de sortida el 3 febrer i es conclourà amb la Festa dels Fanalets el 18 de febrer.

No obstant, resulta enormement interessant descobrir una qüestió que uns anys endarrera no hagués tingut cap trasncendència. Concretament, faig referència a l’impacte econòmico empresarial que ha suposat la celebració del nou any xinès. En un món globalitzat com és el nostre l’impas festiu que suposen aquests dies a milions de quilòmetres de distància tenen una repercussió directa en l’activitat econòmica del nostre país. Proveïdors, distribuïdors i totes les empreses que es nodreixen de productes provinents de la gran potència xinesa es troben sense subministraments derivats d’una festivitat que malgrat ser aliena a molts de nosaltres els efectes de la mateixa també arriben al nostre continent.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 11/02/11

Laia Gomis

Sentències rellevants

Les qüestions jurídiques acostumen a generar reaccions adverses a la majoria dels ciutadans. Un llenguatge definit per molts com rocambolsec i enormement complex provoquen un cert distanciament entre dues realitats ben candents com són la societat i el món jurídic. A més, si en aquest context hi afegim la connotació negativa instaurada de la mà dels mitjans de comunicació el panorama es complica enormement.

Tots tenim en ment la màxima difusió i l’expansió dels errors judicials que en els fons només es tracten de casos puntuals i aïllats però que gràcies al ressò mediàtic esdevenen interioritzats com a generals.

Tanmateix, m’indigna la indiscreció i la timidesa manifesta a través d’actituds passives que eviten posar de relleu el gran treball i la professionalitat que el conjunt d’operadors jurídics desenvolupen dia rere dia. Si bé és cert que hi ha moltes qüestions a millorar, una realitat transversal al conjunt de professions desenvolupades arreu, però d’aquí a deixar en entre dit el món jurídic hi ha un abisme important.

Sense anar més lluny, els tribunals dicten sentències constantment i els focus de les càmeres apareixen en comptades ocasions. Així que des de la prudència cal abordar el sentit de les sentències i les vies d’impugnacions, realitats que molt sovint queden menystenides fins a caure en l’oblit.

A més, convé posar de relleu que d’una manera o una altra pel simple fet de viure immersos en una col·lectivitat les decisions judicials malgrat no afectar-nos directament si no som part del procés en nombroses ocasions els efectes que es desprenen de moltes sentències poden tenir implicacions en les nostres vides.

Sense anar més lluny, recentment hem tingut notícia de la indignació d’un passatger de la companyia àrea de low cost Ryanair que davant l’oblit d’imprimir la seva targeta d’embarcament l’empresa li va fer pagar una suplement de 40€ per imprimir-li l’esmentat document al mostrador de l’aeroport. Més enllà de la ira del moment, aquest ciutadà va decidir portar als tribunals a la companyia al·legant un incompliment de la normativa comunitària i també internacional que preveu l’obligació del transportista a expedir un bitllet als passatgers.

El Jutjat Mercantil de Barcelona va ser l’encarregat de dictar una sentència pionera que atenent les pretensions de la part demandant va considerar abusiva la clàusula que obliga als passatgers a imprimir la targeta d’embarcament, així doncs la va declarar com a nul·la. No obstant, no es tracta d’una sentència ferma un fet que provoca que Ryanair no està obligada a deixar d’aplicar aquesta clàusula però la sentència suposa un primer pas important.

En nombroses ocasions, les enrabiades, disgustos i ensurts no transcendeixen de la nostra esfera personal però ens trobem davant un cas que posa de relleu que si tots nosaltres elevéssim a les instàncies corresponents i redirigíssim les nostres queixes vers els òrgans competents les coses serien molt diferents.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, Laia Gomis