diumenge, de novembre 20, 2011

La veritable enquesta

Els dies de campanya electoral arriben al seu fi. Després de 15 dies intensos en els quals hem tingut l’oportunitat d’escoltar infinitats de propostes, idees suggerents i algun que altre estirabot. Així doncs, avui posem un signe de puntuació de poca intensitat per acabar tancant tot el procediment amb un rodó punt i final qual coneguem els resultats.


Les enquestes i els debats han centrat bona part de l’atenció mediàtica dels últims dies, sense oblidar-me del format tradicional que tots els partits duen a terme com són els clàssics mítings. Una realitat que conviu perfectament inclòs arribant a formar sinèrgies amb el boom del món 2.0.


Tanmateix, recuperant la idea inicial, les enquestes fa mesos que intenten captar la sensació que es respira en el nostre país. Amb una gran intensitat flueixen en el moment que es té coneixement de la data exacta en la qual tindran lloc les eleccions generals. Tots els candidats han conviscut amb les enquestes però hem de ser realistes i no ens podem deixar endur pels maximalismes ja que les veritables enquestes radiquen a l’interior de les urnes.


Els partits polítics han exposat els seus programes electorals, uns amb major claredat que els altres ja que hem pogut copsar com l’ambigüitat i les mitges paraules es troben presents fonamentalment en els posicionaments que el partit popular expressa. Nogensmenys, disposem d’exemples pràctics que ens il·lustren que s’amaga darrera la incertesa plasmada al programa del PP ja que en totes les comunitats autònomes en les quals governa ha aplicat una política de retallades en sentit estricte en els eixos vertebradors de l’estat de benestar.


Davant aquesta situació, aposto clarament perquè el futur president d’Espanya sigui una persona que té l’estat del benestar interioritzat que sempre l’ha defensat a ultrança. En definitiva, estic parlant d’una persona senzilla i honesta, un home que s’ha lliurat en cos i ànima en totes les seves responsabilitats com és l’Alfredo Pérez Rubalcaba. En el seu programa no hi ha ni mitges paraules ni tampoc cal llegir entre línies perquè tots els projectes es troben àmpliament expressats i redactats.


No obstant, hi ha una gran pluralitat d’opcions alhora de votar però si som realistes està clar que el futur president d’Espanya serà Mariano Rajoy o Alfredo Pérez Rubalcaba. Tanmateix, des d’aquest espai, animo i encoratjo a tots els ciutadans acudir el diumenge als seus col·legis electorals i exercir un dret democràtic cabdal com és el fet de votar. En els moments actuals és una veritable responsabilitat acudir a les urnes perquè tenim l’oportunitat de dir la nostra i a més, no hem de deixar que els altres decideixin per nosaltres.


Si no és així, acte seguit arribaran els laments però serà massa tard ja que les grans invocacions sobre hipòtesis fonamentades amb voluntats futuristes no consolidades s’esvairan amb una gran rapidesa.


No hi ha misteris ni tampoc secrets, la clau consisteix en participar de la nostra democràcia i pensar en la construcció del nostre futur invertint cinc minuts de les nostres vides per tal de traçar un segment del camí que emprendrem tots plegats com a societat.


Article publicat al iari del Baix Penedès, 18/11/2011


Laia Gomis

4 Comments:

At 10:31 p. m., Anonymous Anònim said...

Parlant de la veritable enquesta i en el fons de transparència democràtica, pels estudiants de ciències polítiques seria bo, que com la resta d'Ajuntaments de tot Catalunya, i més necara tenint en compte que la vostra oposició és objecte de diversos estudis aprofondits en aquest àmbit, penjessiu les actes del ple al blog de l'Ajuntament i també als dels regidors que en formeu part. Gràcies.

PER UNA MAJOR QUALITAT DEMOCRÀTICA

 
At 7:10 p. m., Anonymous Anònim said...

Anònim, aquests del PSC, son democràtics per fotres calers a la butxaca!

Cupero dolent

 
At 6:24 p. m., Anonymous Anònim said...

vaya derrota más humillante sufristeis!

 
At 11:36 p. m., Anonymous Anònim said...

sou escòria. Només faltava veure la darrera decisió de no tenir grup parlamentari al congrés propi es clar. Quin fàstic de socialistes que sou, apa poca vergonyes aneu a fer més reformes laborals però a la merda.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home