divendres, de juliol 29, 2011

Adéu Festa Major!!!



Dies d’espera anhelant l’arribada d’unes jornades especials a la nostra vila en les quals el rellotge passa en un segon pla. L’esperit de festa esdevé contagiós propagant-se per tots els racons del nostre municipi. Des del dia de la presentació del programa d’actes de la festa major el compte endarrere esdevé una realitat. Amb una gran rapidesa, pràcticament sense adonar-nos, aquesta mateixa setmana ha arribat la Festa Major del Vendrell i en un obrir i tancar d’ulls ha fugit com un estel fugaç


L’ambient festiu es respirava diumenge al vespre pels carrers de la nostra vila. La cursa popular del Vendrell combinada amb els diversos assaigs dels balls populars que tenien lloc pel casc antic de la nostra vila concloïen en una ballada a la Plaça Vella i acte seguit els Nens del Vendrell tancava aquesta jornada prèvia a la festa major oferint-nos els seus castells. Sense cap mena de dubtes, tots els que hem assistit aquests assaigs hem pogut constatar in situ l’esforç, el treball i la dedicació que durant la resta de l’any grans i petits realitzen per poder fer grans ballades i actuacions en els dies més senyalats del calendari vendrellenc.


El dilluns 25 de juliol va ésser un dia atípic perquè malgrat ésser un laboral, l’endemà arribava el plat fort de la Festa Major i tots desitjàvem que passés amb gran rapidesa per poder gaudir de l’espectacle d’inauguració a càrrec del Cabrot. Aquesta entitat vendrellenca es troba immersa en plena celebració, dues dècades de vida dedicades exclusivament a l’espectacle i al foc són un bon motiu per encetar la nostra Festa Major. El Pont de França va aplegar un gran nombre de vendrellecs i vendrellenques que tots plegats compartíem la curiositat de conèixer els misteris que acompanyava el tret de sortida de les nostres festes. Tot plegat es va traduir en un acte lluït i original amb una gran participació. Una estona després el castell de focs des de l’Avinguda Camps d’Esports ens introduïa de ple en la Festa Major.


El dimarts 26 de juliol arribava amb una agenda atapeïda repleta d’activitats, entre totes elles destacar els dos actes que em tenen el cor robat. D’una banda, la cerca vila dels grups de cultura popular que finalitzava amb la ballada a la Plaça Vella. Acte seguit, els esperats versos del Ball de Diables del Vendrell que des de la ironia i la sàtira posaven un toc mordaç a l’actualitat vendrellenca fent escapar rialles i forts aplaudiments a una Plaça Vella plena de gom a gom. I abans d’anar a dinar, una gran jornada castellera dels Nens del Vendrell. I per concloure el dia de Santa Anna, un espectacular correfoc que omplia de pólvora i foc els carrers vendrellcs amb el remat final d’una impactant encesa del campanar.


Després d’aquests dies tan intensos on la música, el foc i l’espectacle s’han convertit en el denominador comú de la nostra vila. Arriba el difícil moment d’acomiadar-nos d’una gran festa major. Sentiments que es barregen provocant una amalgama de sensacions però que la tristesa i no s’apoderi de nosaltres. No oblideu que acomiadem a la Festa Major Vendrellenca però donem testimoniatge a les festes dels barris marítims, Sant Salvador, Coma-Ruga i el Francàs comptem amb nombroses activitats que deleitaran a grans i petits!


Article publicat al Diari del Baix Penedès, 29/07/2011


Laia Gomis

divendres, de juliol 15, 2011

Un prisma polièdric



El dia a dia es troba replet d’activitats i responsabilitats. Des del moment que obres els ulls de bon matí fins que finalitzes la jornada transcorren nombroses hores en les quals resulta complex cercar un espai en el qual no hi hagi cap activitat. No obstant, hi ha moments en els quals convé fer un sa exercici consistent en cercar un petit espai per evadir-nos endinsant-nos en noves realitats revestides d’informació.


Hi ha qui sota aquest terme entendria en sentit estricte la informació periodística però en una societat globalitzada com la nostra resultaria més escaient procedir a una interpretació més extensiva del terme esmentat a les línies precedents.


Uns anys endarrere tots beuríem de les fonts periodístiques tradicionals per tenir coneixement de les notícies més llunyanes de les nostres contrades. El format de la premsa escrita, les tertúlies radiofòniques o els telenotícies nodreixen una part important de les fonts d’informació.


Tanmateix, en ple segle XXI no ens podem oblidar de l’enorme riquesa que suposa comptar amb una gran pluralitat de fonts d’informació a través de les quals podem construir la nostra visió d’una realitat narrada, dibuixada i projectada des d’un prisma polièdric.


El paper cabdal en aquest procés juntament amb el factor diriment i determinant que marca aquesta obertura es canalitza a través d’una xarxa potent com és internet. Un espai que no entén les fronteres físiques perquè la seva idiosincràsia radica en l’abast de la informació en un sol click. A més, si davant la importància d’aquest instrument hi afegim les xarxes socials comptem amb un agregat que ofereix als ciutadans noves realitats comunicatives.


Lluny queda la relació bilateral existent entre l’emissor i el receptor. En els últims anys convé afegir a l’antic esquema noves aportacions i sumar tots aquests condicionats que han permès enriquir el procés de comunicació aportant noves eines i instruments. La informació es fa pública en el mateix instant que es produeix la notícia, una simple entrada a facebook o un comentari a twiter són suficients perquè la novetat corri com la pólvora i provoqui una allau de preguntes i respostes entorn aquestes qüestions.


Nogensmenys, la immediatesa és una realitat que convé tractar amb cautela i prevenció perquè totes les potencialitats es poden capgirar quan el mal ús s’instal·la en aquestes praxis. Precisament, en aquest moment és quan la credibilitat entre en tela de judici. Si bé és cert que la responsabilitat radica en aquella persona que introdueix una informació fonamentada sobre percepcions o intuïcions, no podem oblidar-nos de contrastar.


Avui, més que mai, a les nostres mans tenim una gran quantitat de mitjans i fonts d’informació plurals i diverses entre elles. Així doncs, tots plegats hem de fer l’exercici de formar-nos la nostra opinió gràcies a les aportacions de totes les fonts recordant la vella idea que tots hem sentit en un moment o altre de les nostres vides que ens recorda que la veritat absoluta no existeix.


Article publicat al diari del Baix Penedès, 15/07/2011


Laia Gomis

divendres, de juliol 08, 2011

El preludi



Durant els darrers dies la nostra vila ha abandonat la quotidianitat provocada per la rutina que genera el dia a dia i s’ha impregnat de festa. Sense anar més lluny, el passat dissabte el Barri del Serrallo i la Font de la Menya era l’encarregat de donar el tret de sortida a les tradicionals i concorregudes festes del barri.



Durant els darrers mesos, nombroses persones han estat pensant, ideant, planificant, en definitiva, treballant aferrissadament per oferir al conjunt dels ciutadans de la nostra vila una festivitat atractiva. Una tasca totalment altruista pensada en la dinamització i la projecció dels diversos barris del nostre municipi que en definitiva radica en la potenciació en última instància del Vendrell.


El denominador comú de les festes del barri resideix en l’estratament d’uns vincles cabdals en el si d’una societat, les bones relacions veïnals. Precisament, per aquest motiu voldria posar de relleu que els veritables protagonistes d’aquesta darrera setmana han estat els veïns i les veïnes que viuen en els diferents barris que integren la nostra vila.


Els nombrosos sopars al carrer que s’han organitzat aquests dies posen de relleu aquesta realitat que considero tremendament important en la construcció d’una societat compacta i homogènia. Cada dia el protagonisme l’ha concentrat un barri, la pluralitat d’activitats han caracteritzat aquestes festes vendrellenques però tampoc em vull oblidar del nexe comú existents en totes elles. El repic de campanes i la tronada és un element transversal que comparteixen tots els barris sense oblidar el tradicional pa beneit en el qual hi participen totes les parelles del barri que així ho desitgen i l’amenització musical nocturna és un atribut més que mai hi falta


Un gran reclam d’atenció l’acapara les falles vendrellenques. Construccions efímeres decorades, pintades i treballades en les quals el sentit de l’humor, la ironia i la sàtira esdevenen els puntals referencials de les mateixes. Durant tot el dia s’han trobat ubicades en un emplaçament característic del barri i quan el sol es ponia, el foc s’apoderava de totes les crítiques que esdevenien un bon grapat de cendra.


Des d’aquest espai voldria posar de relleu que totes les hores invertides per les diverses comissions de barris han obtingut una gran recompensa davant la nombrosa afluència de públic que he pogut constatar en les activitats lúdico-festives organitzades dia rere dia.


No han faltat una munió de propostes suggerents que han permès que grans i petits gaudíssim intensament d’uns dies marcats per un tarannà especial. Així doncs, estem a punt de deixar endarrere el preludi de la festa major vendrellenca. Les festes del barri ens han permès recuperar el sabor festiu encetat per la festivitat de Sant Joan i així ens comencem a preparar per rebre amb tots els honors l’arribada de la nostra anhelada Festa Major.


Article publicat al Diari del Baix Penedès, 08/07/2011

Laia Gomis