Jo sóc festa!

En les darreres setmanes molts pobles, viles i ciutats han gaudit de la festa gran per excel·lència, la festa major. L’ambient estiuenc convida a participar en tots els actes festius que les poblacions més properes celebren. L’excusa de la proximitat esdevé un bon recurs per deixar la calor a casa i treure el cap en els actes festius. No obstant, a vegades, la distància no es converteix en el problema sinó més aviat en un repte a superar.

Tots tenim en ment aventures que un cop realitzades i analitzades des de la fredor constatem que han estat una autèntica bogeria però el record de recórrer centenars de quilòmetres per viure en directe algun esdeveniment particular i peculiar que caracteritza alguna festa doncs sempre resulta tremendament reconfortant.

Tanmateix, no podem oblidar allò que la saviesa popular recull quan afirma que ningú és profeta a la seva terra. A vegades ens encapritxem en recórrer grans distàncies per veure quelcom i obviem que al costat de casa tenim mil meravelles i preciositats. Ara, com es troben al costat de casa i són molt accessibles doncs tendim a restar la importància que realment mereixen.

No obstant, aquesta realitat no pot ocorre quan parlem de les festes majors. No podem perdre pistonada i hem d’intentar seguir fil per randa tots els actes lúdics i festius. En el fons, aquest convenciment es convertirà en un pòsit que es trobarà permanentment entre nosaltres.

Si ens aturem a pensar un moment, apreciarem que sempre que assistim a actes de les festes majors d’altres municipis realitzem una projecció vers la festa major del nostre poble. Automàticament identifiquem les singularitats i acte seguit procedim a intentar cercar algun punt de connexió però precisament si quelcom esdevé interessant és l’absència d’uniformitat entre les festes. Tanmateix, a vegades podem traçar una línia que connecta certs actes però mai es reprodueixen de manera simètrica.

Després d’haver gaudit dels actes festius que altres poblacions ens han proporcionat, poques hores de son que són compensades gratament amb una companyia excel·lent i una diversió indescriptible, arriba el torn de la Festa Major del Vendrell.

El compte endarrere ha començat, l’espera es redueix fins a la mínima expressió perquè aquest mateix cap de setmana podrem gaudir d’una sèrie d’actes que aniran obrint boca per donar el gran tret de sortida a la Festa Major del Vendrell.

Aquesta mateixa setmana s’ha posat a la venda la samarreta de la Festa Major. A més, aquesta samarreta va acompanyada d’un lema que aquestes alçades amb tota seguretat és prou conegut per molts de vosaltres: “Jo sóc festa”.

Una frase senzilla però evocadora d’una gran realitat perquè l’èxit d’una festa major no resideix en exclusiva en mans dels organitzadors sinó que més aviat radica en la participació i l’assistència de les persones en totes les activitats i els actes que es duran a terme. Tots aquells que hi participarem ens convertirem en una part activa de la nostra festa major, jo sóc festa, si tu també vols ser-ho, ja sap el que et toca!

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 23 juliol 2010

Laia Gomis

L’avantsala

Una tronada acompanyada del repic de les campanes provoquen que s’activi un mecanisme d’alerta, els primers dies de juliol han arribat i amb ells, les festes del barri. No hi ha excuses, el soroll i la gresca esdevenen dos referents importants per evitar al•legar el desconeixement. Totes les persones amb ganes de passar-s’ho bé tenen una primera oportunitat de la mà de les festes del barri, l’estiu tot just ha començat i amb ell tota una sèrie de celebracions.

En el fons, estem parlant d’una tradició vendrellenca que es prolonga durant uns dies dotant d’un clima i un ambient especial a la nostra vila. De bon matí, cal despertar als que encara dormen i començar una jornada repleta d’activitats. Cada barri projecta les seves i precisament aquest fet és la peculiaritat i l’especialitat de les festes.

Els jocs infantils, les diverses activitats, el tradicional cercabarri amb les parelles congregades per participar del pa beneït, els sopars al carrer, els concerts... Ara bé, en aquest llistat no ens podem oblidar del pal de paller de les festes del barri. Un element carregat d’expectativa i d’intriga, el secret millor guardat per les diverses comissions: les falles.

L’humor satíric de les falles esdevé un eix principal que acapara l’atenció de grans i petits. El reclam del públic general per descobrir les sorpreses que ens trenen preparades així com també la visualització de l’enginy generen molta expectació. Darrera de tots els dibuixos així com també enunciats hi ha moltes hores invertides, un fet que no ens ha de passar desapercebuts.

Precisament, aquest és un altre element a considerar i a valorar públicament perquè a vegades tendim a restar importància a tot allò que succeeix al nostre voltant però qualsevol acte per ínfim que sigui es troba carregat d’una complexa organització. A més, quan estem parlant d’un important esdeveniment cal multiplicar exponencialment aquesta realitat. Potser hi haurà qui pensarà que només es tracta d’un dia d’intens treball i esforç pels membres de la comissió però aquesta seria una visió parcial de la realitat. Des de fa mesos, moltes persones inverteixen hores del seu temps lliure pensant i ideant una festa de la qual tots plegats en puguem gaudir. Per tant, vagi per endavant l’agraïment a totes les persones que a través de la seva generositat fan possible aquesta realitat.

Aquest fet ens condueix a afirmar que les festes del barri esdevenen un important aglutinador, un moment ideal per intercanviar unes paraules, conversar tranquil•lament així com també aprofitar per saludar persones que el tràfec diari t’impedeix coincidir. Quan escric aquestes paraules tot just s’ha donat el tret de sortida a les festes del barri però quan tots vosaltres les llegiu ja hauran acabat. No obstant, que la tristor no s’apoderi del vostre estat anímic perquè el primer tasteig ha estat molt satisfactori. En aquests moments ja tenim la dolçor als llavis acompanyada de la impaciència pròpia que genera el compte endarrere.

No podem obviar l’expectació que genera l’arribada de la nostra festa major, només queden quinze dies i en el transcurs d’aquest temps no cal que ens quedem tancats a casa sinó que podem optar per visitar i gaudir de les festes que a les poblacions veïnes celebren. Si hi ha un sinònim que encaixa perfectament amb el terme estiu, aquest és festa.

Laia Gomis

Pèrdua literària i social

Hi ha escriptors que entren a les nostres vides, no ens demanen permís però de la mà de les seves obres literàries esdevenen familiars. No els coneixem personalment, només tenim les referències que es desprenen dels seus escrits però de sobte sentim un interès especial i creixent per totes les seves creacions. Mica en mica ens anem endinsant en el món que projecten i alhora ideen. El món literari ens embolcalla atorgant una especial protecció, un refugi en el qual sempre podem acudir.

De sobte, quan tenim coneixement d’una notícia trista i dramàtica com és la defunció d’un escriptor una estranya sensació recorre pel nostre interior. En el primer moment, un sentiment de profunda tristesa ens abunda, resulta inevitable alçar la mirada i contemplar diverses obres que ocupen un espai destacat als prestatges i automàticament, pensem que els títols no es veuran ampliats amb noves creacions literàries.

Una pèrdua literària en primera instància però que automàticament veu projectada l’extensió i l’abast al conjunt de la societat quan desvetllem que estem parlant de la mort de José Saramago. Una pèrdua emmarcada en el món literari per la seva vocació clara, profunda i manifesta pel món de les lletres. No obstant, no podem menystenir el seu fort compromís social i destacar el missatge que es trobava instal·lat a les seves obres.

Un element que els apassionats d’aquest escriptor portuguès valoràvem especialment, les idees que traspuaven entre la lletra impresa sense oblidar els nombrosos missatges que es desprenien entre línies. Un fet que no esdevé gens senzill d’aconseguir i només els artífexs de la paraula poden aconseguir. Els veritables genis literaris no es troben al interior d’una llàntia ni tampoc resideixen en un palau de vidre aïllats de la societat sinó que interactuen en la mateixa, es preocupen i s’interessen pel devenir del indret en el qual resideixen així com també pensen en el dia de demà, interessant-se pel rumb i el camí adoptat per les societats.

José Saramago era una persona molt senzilla, lluny de recrear-se amb la concessió del Premi Nobel de Literatura ell sempre va restar importància aquesta qüestió. Un exemple que posa de manifest la humilitat d’aquest gran escriptor. A més, el seu fort compromís social el va portar a implicar-se en determinades qüestions i a denunciar aspectes que no li agradaven, sense pudor. Una persona que es caracteritzava per la seva conseqüència, un atribut que en ple segle XXI es troba en perill ideològic. Així doncs, lluny del ball ideològic que alguns professen, Saramago es movia sempre sobre una línea caracteritzada pel sentit de la responsabilitat i la coherència.

Desitjo insistir una vegada més sobre un aspecte abordat a les línies precedents però considero interessant remarcar que la llavor que Saramago ha deixat no és només literària sinó també social. En una llibreta tinc anotades diverses frases que en un moment o altre Saramago va pronunciar o bé va plasmar per escrit. Entre totes elles en destaco una que en el context actual trobo que encaixa perfectament. En honor de Saramago, tots plegats hauríem de reflexionar sobre grans veritats que defugen de la hipèrboles i dels epítets, pronunciades amb paraules senzilles i entenedores: “Penso que tots estem cecs. Som cecs que podem veure però que no mirem”

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 25 de juny del 2010

Laia Gomis