dissabte, de febrer 27, 2010

La noció del temps



El tràfec intens que caracteritza el ritme de les nostres vides ens porta a viure a una velocitat vertiginosa el dia a dia. Les tasques s’acumulen, les qüestions pendents es multipliquen i la jornada laboral s’estén més enllà de les reglamentàries vuit hores.L’organització és la paraula clau per poder dur a terme totes les activitats però quan les tasques superen d’escreix el temps real disponible no hi ha res a fer. Precisament, les darreres dues setmanes m’ha resultat impossible cercar un petit espai de temps per plasmar per escrit les meves reflexions entorn la multitud de qüestions que eren notícia.



Sempre cap la possibilitat de reproduir la informació que la premsa recull però des del primer dia que vaig començar a escriure al DIARI vaig defugir d’aquest camí perquè personalment crec que allò que pot interessar als lectors és l’anàlisi des de diverses perspectives sobre els temes candents de l’actualitat i quan sigui possible intentar aportar noves visions i percepcions.



Aquesta realitat va acompanyada d’un mot tremendament familiar per tots nosaltres, temps. Ara bé,els exàmens acostumen a absorbir per complet la vida dels estudiants i el temps lliure esdevé quelcom anhelat però que només s’aconseguirà una vegada finalitzi l’intens període d’exàmens. A més, enguany, el temps de reacció quan van concloure els exàmens de gener-febrer ha estat ínfim però molt compensador. Tres dies després d’acabar els exàmens, agafàvem un avió per compartir amb els companys de classe un viatge en un indret amb un encant especial, Riviera Maya.



Una setmana que s’ha esvaït en un tres i no res, ara hem tingut temps per desconnectar del món, gaudir d’uns paisatges envejables, estar en contacte amb la natura, banyar-nos en unes platges dignes de pel·lícula, anar de festa i també hem cercat un petit espai de temps per les activitats culturals.



L’esperit inquiet que caracteritza aquells que ens apassiona viatjar ens va aportar a un petit grup a abandonar les zones pròpiament turístiques. Els complexos turístics són meravellosos, totes les comoditats imaginables s’hi troben presents. En fi, es tracta d’una instantània impressionant: habitacions confortables amb vistes al mar, unes platges de sorra blanca i aigües cristal·lines... però convé ésser conscients de la realitat.



Precisament per aquest motiu ens vam intentar aproximar a la vida real de la població, un fet que no és possible realitzar en un dia i segurament les nostres percepcions es troben esbiaixades. No obstant, el curt contacte amb els habitants d’aquella regió de Mèxic ens va permetre copsar diversos trets característics i entre tots ells em quedo per la relativitat que en les seves vides té el temps.



En comptes de desplaçar-nos en taxi vam optar per utilitzar els mitjans de transport que la població empra en el dia a dia i aquí apareix la nostra sorpresa. Quan preguntem els horaris del “transporte colectivo” furgonetes d’unes quinze places, l’estupefacció es retrata en el seu rostre i acte seguit ens informen que no hi ha horaris. Simplement, hem d’esperar a la vora de la carretera i ens asseguren que d’un moment a altre n’arribaria una. L’escepticisme es va apoderar de nosaltres en un primer moment però la decisió estava presa. La veritat és que quan encara no feia ni cinc minuts que ens esperàvem ja estàvem dalt del “transporte colectivo”. Només és una anècdota però quan visitem altres països sense ésser conscients ens acompanyen prejudicis i idees preconitzades. Resulta tremendament enriquidor i suposa una gran riquesa conèixer noves costums i tradicions, en el fons aquesta és una bona manera d’evitar confusions esvair dubtes


Article publicat al Diari del Baix Penedès, 26/02/10

Laia Gomis

dilluns, de febrer 08, 2010

Un exemple a seguir


Avui en dia, la paraula política es troba carregada de milers de connotacions negatives. La idea romàntica que envoltava a totes les persones que es dedicaven al servei públic s’ha anat esvaint de manera lenta però progressiva. Al costat del reflex del mirall romàntic s’ha erigit una imatge freda i calculadora, pròpia d’aquells que tan sols pensen en termes de rendibilitat política i camuflen aquesta realitat amb uns tímids apunts ideològics.

Aquesta nova concepció és la que regna en el conjunt de la societat, un fet que no pot passar inadvertit perquè més enllà de la relativitat d’aquesta qüestió la sensació que tenen els ciutadans es troba encaminada en aquesta direcció. No obstant, no hem de caure en el perillós joc de les generalitzacions que tant agraden a certs sectors i hi ha moments en els quals hem de posar fre a l’espiral catastrofista i derrotista que des de diversos àmbits s’alimenta de manera ferotge.

El realisme s’ha d’imposar i si bé és cert que hi ha tota una sèrie d’aspectes que s’haurien de millorar no podem optar per realitzar una gran generalització, classificar dins a una graella a totes les persones que es dediquen al servei públic i proclamar als quatre vents que l’origen de tots els mals rau a les seves mans.

No obstant, no voldria endinsar-me vers una realitat traçada amb un llapis carregat de negativitat. Personalment, tinc la sensació que la nostra societat es troba instal·lada en una posició que consisteix en evidenciar els trets negatius que succeeixen en el dia a dia. Ara bé, no n’hi ha prou d’esmentar-los en una ocasió sinó que ens recreem sobre els mateixos cercant provocar un gran ressò mediàtic. En canvi, hi ha tota una sèrie de qüestions que mereixerien l’atenció i l’interés dels ciutadans i curiosament es troben relegades a una esfera menor.

Des de l’anonimat i allunyats de l’impacte mediàtic trobem molts polítics que lluny del soroll aposten per treballar dia a dia. Ells posen el seu granet de sorra enmig d’un gran desert senzillament per intentar canviar les coses. Aposten per estar en contacte amb els ciutadans, assumeixen compromisos que compleixen d’interacció constant i directa, responent tota mena d’inquietuds i dubtes. Una realitat que en bona mesura facilita l’ús de les noves tecnologies a través d’espais personals de reflexió que molts polítics tenen a la xarxa.

Lluny d’esdevenir un aparador, utilitzen totes les potencialitats que ofereixen aquests espais més enllà del període electoral pròpiament dit i mantenen des d’una constància realment envejable actualitzats els seus espais. Recentment, Juan Luis Rascon Ortega, diputat socialista al Congrés dels Diputats centrava l’atenció de molts periodistes que descobrien que a la seva pàgina web http://www.diputadorascon.es/, més enllà de les reflexions i un xat que permet la interacció en directe entre el diputat i els ciutadans que ho desitgen cada dimarts de 17h a 19h. Hi havia una qüestió molt novedosa, una declaració detallada de tots els seus béns actualitzada al present exercici econòmic. Una realitat que no acostuma a ser massa habitual i sense cap mena de dubtes és un signe de transparència vers tots els ciutadans.

Per alguns només serà un petit detall però som molts els que veiem en aquest gest un veritable tarannà carregat de compromís i transparència. Valors que no es troben a l’alça en aquests moments i estic convençuda que si aquest senzill gest es s’estengués, els dubtes i les especulacions serien enterrades per sempre i emprendríem un camí ferm i segur, deixant de banda per sempre més les perilloses corbes sinuoses i els revolts.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 05/02/10
Laia Gomis

dilluns, de febrer 01, 2010

On està el ple del mes de gener?


El ritme després de les vacances nadalenques ve marcat per un denominador comú que compartim tots els estudiants: els exàmens. La manca d’actualització d’aquest espai és una conseqüència directa d’aquesta realitat. Les hores escassegen i s’han d’invertir en una pluralitat de qüestions. Hi ha molts reptes per endavant i en aquests moments els llibres, els apunts i els manuals s’emporten pràcticament la totalitat de les hores del dia.

No obstant, procuro no desvincular-me de la realitat tot i que ho faig des d’una perspectiva més lleugera. Avui encetem un nou mes i si la memòria no em falla, durant el mes de gener no s’ha celebrat cap sessió plenària en el consistori vendrellenc.

Segurament, hi haurà qui pensarà que es tracta d’una qüestió poc rellevant, no obstant, és una mostra més que evidencia quina és la manera de treballar de l’actual equip de govern de CiU a l’Ajuntament del Vendrell. Dissortadament, comencem a tenir diversos exemples, el més recent, mantenir en el càrrec d’interventor accidental a una persona condemnada per una sentència judicial com autora d’un delicte d’abusos sexuals a una menor i d’altra banda, trobem la no celebració de la sessió plenària corresponent al mes de gener. Concretament, es tracta d'un incompliment del marc legal, específicament, l’article 46 de la Llei 7/1985 Reguladora de les Bases del Règim Local, el qual determina que en els municipis de més de 20.000 habitants, la periodicitat de les sessions plenàries, com a mínim, tindran un caràcter mensual.

El nostre municipi no es pot permetre el luxe de deixar de celebrar sessions plenàries. Tots som prou coneixedors de les nombroses qüestions que es troben pendents de resolució i les mateixes no poden caure en l’oblit sinó més aviat requereixen un treball minuciós, constant i permanent. No està de més recordar, que el ple és l’òrgan de màxima representació política dels ciutadans i el fet de no celebrar sessions plenàries porta implícit acallar la veu de tots els vendrellencs i les vendrellenques.