Toc europeu al 2010

L’arribada d’un nou any es troba carregat de reptes personals, aspiracions professionals així com tampoc falten els objectius marcats que s’intentaran complir durant els dotze mesos que s’obren a les nostres mans. Més enllà dels propòsits que ens plantegem en la vessant més introspectiva de les nostres vides, convé no oblidar el marc de referència que es presenta en aquest nou any que tot just estrenem. Aquestes alçades, l’any 1999 queda molt llunyà però quan inauguràvem aquest any un canvi moderat i contingut s’introduïa a les nostres vides.

La nostra moneda, la pesseta compartia esfera des d’una vessant purament teòrica als establiments comercials i també a les entitats financeres perquè tots els valors monetaris es trobaven expressats en dues unitats monetàries, l’euro que aleshores era un gran desconegut i la pesseta. Tres anys més tard, quan ens començavem a familiartizar amb l’euro donàvem la benvinguda a l’any 2002 amb una nova moneda que deixava d’ésser purament teòrica i s’introduïa a les nostres butxaques.

La realitat europea acostuma a ésser menystinguda, sostinguda en un segon nivell. No obstant, aquests només són un parell d’exemples recorrents que evidencien i exemplifiquen la gran importància que té la Unió Europea a les nostres vides. La complexitat que acompanya al context europeu és una realitat que convé posar de relleu. Tota una sèrie d’institucions i organismes amb denominacions similars i amb competències molt diferents que tot sovint provoquen la confusió de molts ciutadans.

Hi ha tota una sèrie de decisions que passen molt més desapercebudes, hi ha qui tendeix a pensar que les lleis que es publiquen als butlletins oficials neixen, es desenvolupen i s’aproven en les assemblees legislatives autonòmiques o bé de les corts generals, sense més.

No obstant, un volum molt elevat de l’activitat parlamentaria consisteix en la transposició de directives europees, que si bé és cert que donen un cert marge de discrecionalitat al govern per transposar el document marc que es lliura als estats membres, hi ha tota una sèrie d’elements que s’han de mantenir inalterables. Sense ésser conscients, això ens afecta a tots nosaltres. No és fàcil explicar tot l’entramat europeu però convé fer un esforç per intentar entendre i comprendre que s’amaga darrera dels diferents tipus d’acords i decisions.

El 2010 és un bon any per posar-se les piles en aquesta qüestió, des de l’1 de gener del present any Espanya ha assumit la presidència de torn de la Unió Europea. En abstracte, aquesta afirmació pot generar la més gran indiferència. No obstant, es tracta d’una gran responsabilitat perquè el fet d’ocupar la presidència, suposa organitzar i dirigir tots els treballs que es duen a terme en el Consell d’Europa. A més, una peculiaritat especial és que per primera vegada a la història de la Unió Europea, el Consell d’Europa compta amb un president estable, un càrrec que ocupa durant dos anys i mig, l’ex-primer ministre de Bèlgica.

Durant els sis mesos que Espanya tindrà la presidència rotatòria de la Unió Europea nombrosos seran els reptes i les qüestions que s’abordaran en les prop de 3.000 reunions que estan previstes. Convé avançar amb fermesa i decisió en la construcció definitiva de l’àmbit europeu però no podem oblidar la vessant més pedagògica que massa sovint descuidem entorn tot allò que es troba estretament relacionat amb Europa.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 15/01/2010
Laia Gomis

Regals permanents

El dia de Reis és l’encarregat de segellar el cicle de festivitats nadalenques. Dies en els quals hem compartit moltes hores al costat d’aquelles persones que més estimem, jornades en les quals la família pren un especial protagonisme amb totes les implicacions que aquest fet comporta.

Moments on les rialles han acaparat l’atenció però també han cercat el seu espai els tradicionals debats que evidencien la pluralitat d’opinions existents entorn una qüestió. En el fons, tota una sèrie d’elements que formen un potent i vigorós tàndem que caracteritza i singularitza les festivitats que hem deixat endarrere.

El capvespre del dia 6 de gener es respira un ambient de retorn a la quotidianitat, la normalitat s’imposa de nou en una setmana un pèl estranya, dies laborables s’intercalen enmig de festius. La realitat és ben clara, un gran embolic que ens porta a no saber massa bé ubicar-nos en el dia en el qual vivim.

No obstant, a les llars on hi ha quitxalla encara allarguen un dia més les festes, una jornada que es dóna als més petits perquè puguin gaudir dels regals que ses majestats els Reis Mags els han deixat com a recompensa del bon comportament que han tingut durant tot l’any. Tanmateix, a moltes cases els regals dels Reis Mags no són els únics perquè el Pare Noel i també el tió cerquen el seu espai i així s’intenta compaginar dins la mesura del possible aquests focus de reclam consumista.

Les caixes buides s’amunteguen al costat dels contenidors, el paper d’embolicar esquinçat en mil trossets queda reduït fins a la mínima expressió, els elaborats llaços que decoren els paquets es perden entre la multitud de presents. Res de tot això interessa, simplement es tracta de descobrir què s’amaga darrera de tot l’embolcall.

La il•lusió i la màgia dels més petits resulta contagiosa, és inevitable recordar aquells dies que es vivien amb tanta intensitat anhelant l’arribada del dia dels reis per descobrir si les nostres peticions havien estat satisfetes. No obstant, a mesura que ens anem fent gran, pel camí anem deixant la dosis d’innocència que diferencia amb escreix la infantesa però com a contrapartida adquirim altres valors.

Descobrim que els regals materials, aquells més econòmics i també els més luxosos, estan dotat d’una gran efimeritat. El moment en el qual ens els regalen ens produeix una gran alegria però aquesta va perdent intensitat amb el pas del temps fins arribar a caure en l’etern oblit. En canvi, existeixen tota una sèrie de regals que no es poden lliurar en un dia concret de l’any, regals que no es poden realitzar simplement per quedar bé sinó que ha d’existir una forta implicació i una voluntat real de procedir a lliurar un petit detall a la persona que realment ens importa.

La permanència i el record constant i present d’aquests regals és el que més m’agrada, a ull nu poden semblar simples però estan dotats d’una gran transcendència amb la peculiaritat que no es poden adquirir a cap establiment comercial. Cada dia som dipositaris d’aquests regals i no en som conscients. Ben segur que ningú els esmentarà però tots en bona mesura rebem regals marcats per la seva permanència que prenen forma d’una abraçada sincera, una empenta carregada d’optimisme en un moment difícil, una conversa tranquil•la i pausada o la dolçor d’un petó. El cost econòmic és pràcticament nul mentre que el valor de tots aquests regals esdevé incalculable.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 08/01/2010
Laia Gomis