Punt i a part

La saviesa tradicional sempre acostuma a dir que no hi ha cap mal que duri cent anys, així que després d’un llarg període d’exàmens acompanyat per unes eleccions europees que tothom ha oblidat, finalment divendres a quarts de vuit del vespre arribava la fi dels exàmens.

Han estat molts dies sense vida social, allunyada d’amics i companys, la meva resposta davant qualsevol proposta era la mateixa, negació total acompanyada d’una frase monotemàtica que en plena recta final em cansava fins i tot a mi, la maleïda frase, encara no he acabat els exàmens!

Totes les hores del dia es concentraven vers la preparació dels exàmens, estudi de manuals, apunts, repàs de pràctiques i resolució de problemes. Normalment acostumo a dormir poc, molt menys del que és aconsellable i en període d’exàmens aquesta realitat s’intensifica fins arribar a passar dies dormint simplement tres hores. Tothom ho desaconsella però hi ha prioritats, els exàmens ho són tot i els nervis i la tensió estan a flor de pell.

Aquestes alçades encara em falten la meitat de notes per saber, tot i que estic neguitosa fins que no conec el resultat final. Ara bé, ben mirat, una vegada fet l’examen no hi ha res a fer. Així que tan bon punt vam acabar els exàmens ens vam comprometre a passar pàgina i no invocar cap element relacionat amb el món acadèmic. El primer exemple del nostre compromís estava clar, no deixar escapar una gran oportunitat, quina millor manera de celebrar el final d’exàmens passant un cap de setmana en un indret de Catalunya que sempre que tinc l’oportunitat m’hi deixo escapar, les Terres de l’Ebre.

Un parell d’horetes de camí ens van saber a poc quan vam arribar al nostre destí, per fi no havíem de tenir en ment la preparació d’un examen i ens disposàvem a gaudir amb intensitat del cap de setmana que es presentava. Turisme, disbauxa, bon menjar, passejadeta amb vaixell, moments per refrescar-nos amb la lluna de testimoni amb un bon bany a la piscina, només són algunes de les moltes activitats que han donat de si durant les primeres hores del període postexamens.

Tanmateix, dissabte a la nit, un compromís polític, em portava a deixar els meus companys i desplaçar-me d’Amposta fins a l’Arboç, concretament es tractava d’un sopar, concretament la III Trobada d’Agrupacions del PSC del Baix Penedès, un esdeveniment que va reunir a més de cent persones en el pavelló poliesportiu del municipi arbocenc.

Oficialment, els exàmens han quedat endarrere però fins que no finalitzi el mes de juny encara hauré de desplaçar-me fins a la universitat. Durant el segon semestre, els alumnes que hem cursat una assignatura optativa hem hagut de realitzar un treball en grup i avui diumenge toca acabar d’enllestir la presentació del nostre treball que porta per títol “La força de les variables qualitatives en la configuració del pressupost municipal”.

De totes maneres, aquest cap de setmana ha estat un moment ideal per fer un punt i seguit després de molt de temps sense moure’m de davant dels llibres, el 30 de juny podré posar punt i final al penúltim curs d’ADE+DRET i podré començar a satisfer els meus compromisos i complir amb la meva paraula perquè durant el mes de juny he deixat moltes activitats per fer després dels exàmens, així que tinc pendent molt cafès, escapadetes a la platja, dinars i sopars. A partir de l’1 de juliol amb l’agenda pràcticament buida us asseguro que la començo a omplir amb tots aquests compromisos pendents!

La solució de la crisi passa pels iots

El termòmetre fa dies que ens mostra una temperatura estiuenca i podem pensar que fa temps que ens trobem immersos en aquesta estació però oficialment l’estiu tot just fa una setmaneta que està entre nosaltres. Aquesta època de l’any té un encant especial, temps de vacances, platja, terrassetes estiuenques, piscina...un sense fi de potencialitats per aprofitar amb gran intensitat tots els moments dels dies estiuencs.

En el rere fons d’aquest estiu trobem projectada la imatge d’una realitat que fa força mesos que ens acompanya, la crisi econòmica. Moltes són les incerteses sobre la incidència i el grau d’afectació que provocarà la crisi vers un sector econòmic molt important a les nostres contrades com és el turisme.

Aquesta mateixa setmana hem conegut les dades en relació al comportament turístic dels darrers cinc mesos i la veritat és que no són massa positives ni tampoc esperançadores. Concretament, el turisme estranger ha caigut prop de dotze punts a Catalunya. Un fet que esperem que s’aturi amb l’arribada de l’estiu i apreciem un canvi de tendència d’aquesta realitat.

Tanmateix, enmig d’aquesta complexa situació, els ciutadans som plenament conscients que les solucions miraculoses no existeixen, que aquest és un problema que té un marc geogràfic molt extens ja que va més enllà de les nostres fronteres. Els diversos governs intenten dur a terme tota una sèrie de mesures per amortitzar els efectes de la crisi, algunes són més palpables perquè la projecció que els mitjans de comunicació fan de les mateixes comporten que els ciutadans en parlin, en canvi, hi ha tot un bloc de mesures que passen completament desapercebudes. Entenc que la complexitat tècnica de moltes d’elles i l’àmbit sectorial les converteixin en poc atractives però no les hauríem d’obviar donat la gran importància i transcendència de les mateixes.

En relació aquesta qüestió, fa uns dies, em quedava perplexa quan analitzava una ocurrència del Partit Popular que més enllà d’ésser una mera idea, es convertia en una moció presentada a la cambra alta. Ens trobem en una complexa situació econòmica, i el Partit Popular, presenta la solució a la crisi. Concretament, es tracta d’una moció per eliminar l’impost de matriculació de les embarcacions d’esbarjo, és a dir, allò que col·loquialment i a efectes de simplificació anomenem com iots.

Una moció que ha passat força desapercebuda però que convé donar-li ressò perquè el principal partit de l’oposició presenta com a solució a la crisi eliminar l’impost de matriculació dels iots. A més, l’argumentació de pes que empren per defensar aquesta proposta és protegir els 115.000 llocs de treball que proporciona el sector nàutic i si no es venen aquestes embarcacions molts d’aquests llocs de treball podrien desaparèixer.

Personalment, considero que la presentació d’aquesta moció és insultant pels milers de treballadors que es troben a l’atur i aquelles famílies que tenen greus dificultats per arribar a final de mes. Enmig d’esforços i treballs per seguir endavant, el principal partit de l’oposició es preocupa de protegir a un petit però selecte grup de ciutadans amb un elevat poder adquisitiu perquè no ens enganyem que l’adquisició i el posterior manteniment d’un iot genera importants despeses que la majoria de ciutadans no ens podem permetre. Una vegada més, a través d’una moció amb poc impacte mediàtic, descobrim el veritable rostre del Partit Popular i constatem que la moderació i el gir al centre és pur teatre.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 26/06/09
Laia Gomis

Agur Ramón Jáuregui

No tinc massa temps lliure però enmig d’un descanset de l’estudi, aprofito per posar-me davant de l’ordinador per dedicar-li unes breus paraules a una persona discreta que acostuma a passar molt desapercebuda però que és un treballador infatigable i un gran professional com és el Ramón Jáuregui.

No tinc l’honor de conèixer personalment aquest veterà polític basc però he procurat seguir de prop la seva activitat parlamentària. Sempre que tinc l’oportunitat llegeixo les seves interessants i profundes reflexions carregades de fermes conviccions polítiques. Cal reconèixer que les noves tecnologies faciliten molt aquesta tasca i a través del bloc del Ramón Jáuregui conec de prop les seves percepcions i opinions sobre diverses qüestions.

Ahir, Ramón Jáuregui va intervenir al Congrés dels Diputats defensant una proposta que versava sobre les responsabilitats socials de les empreses. Aquest fet no seria noticiable ni destacable, ara bé, la d’ahir va ser la seva darrera intervenció. Abans d’acabar es va acomiadar de tots els diputats així com també de tot el personal de la cambra baixa afirmant el següent: “Ha estat un plaer treballar amb tots vostès”.

Un llarg i continuat aplaudiment va ser la resposta a una frase senzilla però pronunciada amb emoció, tots els diputats dempeus ovacionaven amb un sonor aplaudiments al Ramon Jáuregui. Nous reptes i noves il·lusions acompanyen al Ramón Jauregui en la nova tasca que ben aviat emprendrà al Parlament Europeu, tots aquells que coneixem la gran vàlua d’aquest polític seguirem de prop el seu treball, ara dirigint les nostres mirades vers l’esfera europea.

Un èxit comunicatiu.

Les noves tecnologies s’han incorporat a les nostres vides, el llenguatge és el primer testimoni d’aquesta realitat perquè si analitzem el nostre vocabulari constatem que hem incorporat tota una sèrie de termes que unes dècades endarrere no existien. No podem oblidar l’exercici còmode que consisteix en el fet de manllevar mots d’altres llengües perquè nosaltres no disposàvem de la paraula escaient per definir i expressar la realitat en qüestió. Tanmateix, una situació curiosa enmig d’aquest entramat lingüístic consisteix en la mutació de les interpretacions gramaticals de diverses expressions.

L’exemple que millor s’ajusta a la realitat descrita a les línies precedents és l’expressió “enviar un correu”. Aquesta frase pronunciada trenta anys endarrere, hagués tingut un significat clar, concret i específic, concretament fent referència a l’acció de fer arribar una carta o un comunicat a través del servei postal de correus.

Ara bé, avui en dia, quan algú pronuncia aquesta expressió, automàticament tots pensem en el món virtual, donem per fet que es tracta d’enviar un correu electrònic ja que l’ús del correu tradicional va perdent pes i força. Un exercici senzill però revelador d’aquesta realitat consisteix en fer una activitat per fer exercitar la memòria, recordeu quina va ser la darrera carta que vau enviar per correu postal? És probable que faci força temps mentre que amb total seguretat en la darrera setmana segur que heu enviat algun que altre correu electrònic.

Aquest canvi de tendència no té marxa endarrere, la immediatesa i la instantaneïtat de les noves tecnologies impulsen a milions de ciutadans d’aquest planeta a esdevenir consumidors d’aquests productes. Els temps d’espera desapareixen, en qüestió de segons pots rebre informacions sobre fets que estan succeint a l’altre banda del món i esdevenir un coneixedor dels mateixos abans que els mitjans de comunicació se’n facin ressò.

Precisament, en aquests moments a l’Iran s’ha posat de manifest el pes i la influència que tenen les noves tecnologies, especialment internet ja que el govern sense pensar-s’ho dues vegades ha procedit a així evita la difusió d’informació que contradigui la versió oficial que manté el govern iranià. Els curiosos hem cercat espais de referència per conèixer de més a prop les opinions i les constatacions d’aquelles persones i internet ens ho ha permès.

Un element estretament lligat i vinculat amb les noves tecnologies és el correu electrònic. Un instrument pràctic, senzill, còmode i ràpid, atributs que els converteixen en un gran reclam tant per un ús personal com professional. Som molts els que amb una major o menor freqüència l’emprem en el nostre dia a dia, supòsits, exemples i usos ben diversos però el fet més proper és l’article que en aquests moments esteu llegint, aquest arriba a la redacció del diari a través d’un correu electrònic.

Ara bé, estic convençuda que molts dels que emprem aquest virtuosíssim instrument no haguéssim estat capaços d’identificar l’artífex d’aquesta gran idea, Ray Tomlinson, Premi Príncep d'Astúries d'investigació científica i tècnica. Sense el seu invent les pràctiques i els costums inherents que de manera lenta però progressiva s’han anat incorporant a la nostra societat de la mà del correu electrònic amb tota seguretat haguessin adoptat un caire molt diferent. Tanmateix, estic convençuda que mentre escric aquestes paraules, en algun racó del nostre planeta, hi ha una ment il·lustre que està dissenyant un projecte que potser d’aquí alguns anys serà el punt de partida d’una nova revolució tecnològica.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 19/06/09
Laia Gomis

El perquè del meu silenci

Els comentaris s’acumulen en diverses entrades d’aquest espai, llegeixo totes i cadascunes de les opinions que a través dels comentaris realitzen tots els lectors que desitgen que la seva opinió consti en aquest espai. El meu compromís és donar resposta a totes opinions i si feu un cop d’ull podeu constatar com sempre he intentat exposar el meu parer sobre les reflexions que molts lectors realitzen sobre els articles que publico.

No obstant, en els darrers dies, l’activitat en aquest espai és pràcticament nul·la, un fet que desitjo explicar perquè tinc moltes ganes d’escriure però el temps és escàs i en plena època d’exàmens centro tota la meva atenció en l’estudi de manuals, llibres, apunts, codis...Aquests són instruments que acaparen tot el meu temps i els moments lliures són pràcticament inexistents en la recta final dels exàmens.

Aquest és el fet que provoca que no doni resposta a totes les qüestions que em plantegeu, tan aviat com acabi els meus exàmens, em comprometo a contestar els comentaris. De totes maneres, volia fer saber quin era el fet que motivava el meu silenci vers els nombrosos comentaris que vaig rebent, crec que és la millor manera d’acabar amb les especulacions infundades, les confusions i les males interpretacions.

Després d’aquest petit parèntesis, retorno a l’estudi, un fet que comença a ésser feixuc perquè el cansament està present, el nivell de concentració amb el pas dels dies es va reduint i no ens enganyem perquè la intensa calor no és el millor alicient per emprendre l’estudi. Tanmateix, els dies passen molt ràpid, massa i tot, ben mirat, el 30 de juny tampoc està tant lluny!

La Penedesfera arriba al Vendrell

Aquesta tarda es dóna el tret de sortida a la segona edició de les Jornades de la Penedesfera. Aquesta paraula s’ha introduït en el nostre llenguatge i tots aquells que l’emprem amb una certa freqüència ens hem adonat que si bé fa un any havíem de concretar i especificar la realitat que s’amagava darrera d’aquest terme, avui en dia, tothom relaciona amb certa facilitat Penedesfera amb l’espai que aglutina tots aquells blocaires que tenen un vincle amb les comarques de l’Anoia, l’Alt i Baix Penedès i el Garraf.

L’any passat va tenir lloc la celebració de les primeres jornades, Gelida va acollir aquest esdeveniment i enguany tots els blocaires penedesencs es traslladaran fins al Vendrell. Concretament, les jornades es desenvoluparan en un indret amb un encant molt especial del nostre municipi com és Vil.·la Casals.

Hi ha qui tendeix a pensar que aquestes jornades són un cercle concèntric i tancat on només tenen cabuda aquelles persones que disposen d’un bloc a la xarxa o bé tenen un mínim contacte amb el món de les noves tecnologies. Ara bé, el títol de les jornades: Presència a la xarxa, evidencia que la percepció anterior és senzillament un mite perquè un dels objectius de les jornades consisteix en fer extensiu al conjunt de la ciutadania el món de les noves tecnologies, a través dels blocs, videoblocs, el món 2.0 sense oblidar les xarxes socials com twitter o facebook.

El programa d’aquestes jornades es troba replet d’interessants propostes, la política, la comunicació, la música, el món vitivinícola són només algunes de les propostes que els organitzadors de les segones jornades de la Penedesfera ens presenten en aquesta ocasió. Concretament, tindran lloc quatre taules rodones, un taller de videoblogs i l’acte de cloenda anirà a càrrec d’un petit concert musical.

He tingut l’oportunitat de conèixer el projecte embrionari de les segones jornades de la Penedesfera i seguir l’evolució de l’organització fins arribar a la cloenda d’un programa molt interessant i atractiu. M’hagués agradat participar activament en l’organització però m’ha resultat materialment impossible arrel de nombrosos compromisos i responsabilitats que em coincidien plenament en els moments i les trobades que els membres de l’organització realitzaven per tirar endavant aquest ambiciós projecte.

Ara bé, us puc assegurar que tots els membres de l’organització han posat moltes ganes, empemta i energia per tirar endavant aquestes segones jornades de la Penedesfera, sense el seu treball i dedicació aquestes jornades no serien una realitat.

Des d’aquest espai voldria animar a participar activament aquestes jornades, estic convençuda que totes les taules rodones ens ajudaran a endinsar-nos en matèries que potser només coneixem de passada i segur que podrem adquirir nous coneixements. A més, tindrem l’oportunitat i el luxe d’escoltar en viu i en directe experts i grans coneixedors de la realitat que s’abordarà en les successives taules rodones. I tot això, sense haver-nos de desplaçar centenars de quilòmetres sinó a casa nostra, a l’emblemàtic espai de Vil·la Casals, divendres a la tarda i dissabte teniu una cita, no us perdeu les segones jornades de la Penedesfera!

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 12/06/09

Laia Gomis

Triomf socialista al Vendrell i al Baix Penedès!

Una jornada que ha començat a les set del matí i a quarts de dues de la nit encara no ha acabat. Aquestes hores el cansament comença a passar factura però encara conservo un xic d’energia per plasmar les meves impressions i valoracions abans d’anar a dormir. L’abstenció, em preocupa molt seriosament, el passat divendres en el meu article setmanal al Diari del Baix Penedès, ho escrivia i no em tremolava el pols, quan afirmava el següent: tots els partits polítics en són responsables directes que la desafecció i la indiferència regni quan arriba el moment d’escollir els nostres diputats al Parlament Europeu. Avui, hi insisteixo de nou, tots plegats hi hem de reflexionar, no n’hi ha prou amb destacar-ho avui en totes les valoracions polítiques sinó treballar decididament i a fons vers aquesta qüestió.

En un principi, l’escrutini l’havia de viure al local del PSC del Vendrell, recollint les xifres que els nostres interventors i apoderats desplegats per les 37 meses electorals del nostre municipi ens feien arribar. No obstant, en el darrer moment arrel d’uns problemes sobrevinguts m’he desplaçat fins a un col·legi electoral per desenvolupar les funcions pròpies d’apoderada i seguir l’escrutini. Aquest ha estat ràpid i senzill, poc abans de les nou ja sabíem que a les tres taules del col·legi electoral havíem guanyat. Una bona sensació, normalment no acostumem a guanyar en aquest col·legi, tot i així, aquesta victòria inicial la mesuro amb prudència i moderació perquè desconec com van les coses a la resta de col·legis del Vendrell.

Quan arribo al partit constato que la victòria al meu col·legi electoral no és un fet aïllat ni puntual sinó més aviat la tònica que es repeteix en 36 meses electorals sobre un total de 37. Els socialistes som la primera força política al Vendrell amb 3.277 vots seguits de lluny del Partit Popular que compta amb 1769 vots mentre que CiU s’ha de conformar en ésser la tercera força política amb 1636 vots, després trobem a ERC, 642 vost i ICV-EUiA 240.

El triomf socialista al Vendrell és una realitat, un motiu de felicitat i alegria, els socialistes vendrellencs hem treballat aquests dies explicant el projecte europeu, vam realitzar un butlletí monotemàtic explicant i fent pedagogia en clau europea i els electors del Vendrell no s’ho han pensat dues vegades i han apostat clarament pel projecte europeista i progressista que presentem els socialistes.

Imagino que aquest resultat incomodarà a CiU i ràpidament cercarà rocambolesques explicacions per treure importància a una victòria aclaparadora. Els números parlen 3.277 vots pel PSC mentre que CiU 1636, a més CiU es col·loca en tercera força política, un fet que convé no oblidar.

En clau comarcal, els resultats que els socialistes hem obtingut el Baix Penedès també han estat molt positius, hem guanyat a 11 dels 14 municipis, especialment significatiu ha estat el triomf a Albinyana, L’Arboç, La Bisbal del Penedès, el Montmell i Santa Oliva. En el sentit contrari, Masllorenç, Llorenç i Bonastre són els tres únics municipis del Baix Penedès en els quals ha guanyat CiU les eleccions. La victòria socialista al Baix Penedès s¡ha traduït en 9397 vots mentre que CiU n’ha obtingut 4.912, PP 4.884, ERC 1802 i ICV 855.

Aquesta és una mirada en clau local i comarcal, xifres que he tingut oportunitat d’analitzar durant bona part de la nit i ràpidament apunto el triomf que el PSC ha obtingut en el conjunt de Catalunya, superant en més de tretze punts a CiU. Ara bé, la felicitat no és completa perquè quan realitzem l’agregat i mirem els resultats del conjunt de l’estat, els socialistes hem perdut les eleccions. Sense pudor i sense contemplacions cal reconèixer la victòria del PP, ara aquest és un triomf tímid, només d’un 2.4%. Ara bé, el triomf de la dreta no és una exclusiva d’Espanya sinó que es reprodueix a Alemanya, França i Itàlia.

Aquestes són ràpides pinzellades sobre el que ha donat de si el dia d’avui amb els resultats que ens proporciona una jornada electoral. En aquests dies tindrem l’oportunitat d’analitzar més a fons aquests resultats, demà llegiré detingudament la premsa, columnistes i analistes, ara bé sense cap pretensió i essent conscient de l’absència del rigor científic, aquestes són les meves valoracions.

Primeres reflexions electorals

Totes les mirades es trobaven concentrades vers el diumenge, 7 de juny, finalment avui ha arribat el dia. A les set del matí, sona el despertador, un fet que no és propi dels diumenges però no hi ha excuses que valguin, està a punt de començar una jornada electoral i cal ésser a primera hora al local del partit. El primer repte, atendre qualsevol incidència vers el nomenament d’interventors i interventores d’arreu de la nostra comarca.

Durant les darreres setmanes la Junta Electoral de Zona del Vendrell s’ha convertit en un indret de parada obligatòria, dia per altre acudia a deixar documentació, a recollir credencials. Avui tot el treball previ es materialitza, el desig inicial és que el telèfon no soni, una senyal inequívoca que tot es desenvolupa amb tranquil·litat. Quan passen uns minuts de les vuit, el telèfon comença a sonar. Res greu ni transcendental, algunes incidències menors com algun interventor que s’equivoca de col·legi electoral, algun error que no dubto en reconèixer com a propi en el moment de designar taula algun interventor així com també alguna consulta que LOREG en mà és soluciona amb certa facilitat.

Després d’aqueta embranzida, el matí es desenvolupa amb total tranquil·litat, massa tranquil·litat. Com apoderada, em desplaço per diversos col·legis electorals a recollir les actes de constitució. Oportunitat per intercanviar parers i impressions amb apoderats i/o interventors d’altres formacions polítiques. Tots coincidim amb el mateix, de bon matí hi ha poc moviment ara tenim l’esperança que s’animi una mica a mesura que avanci el dia.

Entre l’anar i venir, aprofito i m’acosto fins el meu col·legi electoral, allà exerceixo el dret a vot, les eleccions europees són les que em quedaven pendents, aquesta és la primera vegada que voto els diputats al parlament europeu i aposto per la candidatura de progrés encapçalada per Juan Fernando López Aguilar.

Després d’haver votat, de nou cap al partit, moment per fer un repàs a la premsa i començar a preparar graelles i taules per tenir-ho tot a punt quan comencin arribar les primeres dades de participació entorn a la una del migdia. Moment en el qual el telèfon es col·lapsa, entre el fix i el mòbil, falten mans per atendre les trucades però ràpidament controlem la situació.

La participació del Vendrell és del 18.60%, es troba per sota de la mitja de Catalunya situada en 19,34% i més allunyada del conjunt de l’estat 24,11%. A més, aquestes eleccions presenten una participació menor si la comparem amb els comicis europeus del 2004 on el primer avanç de participació al Vendrell es trobava en el 19,92%.

Tot just comença la tarda, hem de confiar que la participació remuntarà, a més cal tenir en compte una qüestió meteorològica que no es menor. Al Vendrell, aquest matí feia un dia ideal de platja, un sol ben lluent ha estat present des de primera hora del matí però a primera hora de la tarda s’ha començat a ennuvolar. Veurem si això té incidència a les urnes, de totes maneres esperem que aquells que a hores d’ara encara no han acudit al col·legi electoral, durant la tarda no s’ho pensin i ho facin, tot plegat són un minuts.

Jo hi aniré!

Avui a les dotze de la nit es posa punt i final a la campanya de les eleccions al Parlament Europeu. Els partits polítics aprofiten la jornada del divendres per acabar de perfilar els seus discursos i animar als ciutadans a acudir a les urnes el proper diumenge 7 de juny. L’ombra de l’abstenció és projecta de nou, hi ha molts indicis que ens condueixen a pensar que les urnes no estaran massa plenes, les bones temperatures poden provocar que els ciutadans prioritzin altres activitats i situïn en un segon pla el fet d’acudir a votar i si a més aquest fet li sumem la indiferència que per a la majoria de ciutadans els hi avoca la realitat europea, doncs l’escenari no és massa engrescador.

Aquest darrer element mereix una consideració especial perquè tots els partits polítics en són responsables directes que la desafecció i la indiferència regni quan arriba el moment d’escollir els nostres diputats al Parlament Europeu. Cal treballar a fons aquesta realitat i no posposar la tasca divulgativa i explicativa de la importància del marc europeu durant els quinze dies de campanya.

No obstant, hi ha determinades formacions polítiques que els interessa aquesta indiferència perquè elles són les primeres en concorre a les eleccions europees sense un projecte, en els seus actes i mítings tan sols es dediquen analitzat elements propis de la política en clau interna. Els projectes i les propostes europees brillen per la seva absència.

Aquest és el perfil que el Partit Popular ha adoptat durant aquesta campanya, reconeixen que el triomf d’aquestes eleccions els permetrà avançar vers a la Moncloa. En el mateix sentit, Convergència i Unió planteja aquestes eleccions com un preescalfament a les properes eleccions autonòmiques. Aquesta actitud ens demostra que cap dels dos partits té cap interès en l’àmbit europeu i les similituds no acaben aquí perquè curiosament també comparteixen lema de campanya, tots dos aposten per l’eslògan que inclou el terme “Ara”.

He de reconèixer que sóc una europeista convençuda i durant aquesta campanya he notat a faltar molts arguments en clau europea, les pica-baralles polítiques han ocupat massa espai i la pedagogia en clau europea ha quedat reduïda fins a la mínima expressió.

El proper diumenge escollirem els diputats que ens representaran al Parlament Europeu, una cambra integrada per més de set-cents diputats. L’activitat parlamentaria que es duu a terme a l’interior d’aquest Parlament no resulta aliena a les nostres vides. Per a molts Europa els pot semblar una realitat dispersa i un xic llunyana però quan descobreixes que més del 70% de les lleis que ens afecten s’aproven al Parlament Europeu aleshores te n’adones de la importància d’aquestes eleccions. Totes les decisions que es prenen en el marc comunitari són clau i afecten en el nostre dia a dia. Aquest és un argument més per acudir a les urnes el proper diumenge 7 de juny.

A més, aquesta és la primera vegada que podré escollir els meus representants al Parlament Europeu i no vull deixar en mans de ningú aquesta elecció. Aquesta cita gaudeix d’una transcendència i importància en majúscules. Diumenge no valen les excuses, abans d’anar a la platja, d’excursió o a dinar amb els amics, podem passar pel col·legi electoral, tot plegat anar a votar són dos minuts, jo hi aniré!
Article publicat al Diari del Baix Penedès, 05/06/09
Laia Gomis

*Recomano la lectura d’aquest article: El segundo rapto de Europa una reflexió en clau europea des d’una perspectiva diferent, un text molt interessant escrit per la professora de Dret Internacional Privat de la UAB, Blanca Vilà. Després de llegir-lo a la premsa el passat dimarts 2 de juny, vaig pensar en publicar un enllaç però la manca de temps m’ho ha impedit i aprofitant l’avinentesa, l’adjunto en aquesta ocasió.

Tens una oportunitat...no la deixis escapar!

Els socialistes vendrellencs durant aquests dies de campanya intentem exposar i donar a conèixer tota una sèrie de motius cabdals perquè el proper diumenge 7 de juny els vendrellencs i les vendrellenques acudeixin a votar.

Diverses són les activitats que hem organitzat al llarg d’aquests dies de campanya, un treball conjunt entre el Grup Municipal Socialista de l’Ajuntament del Vendrell i l’Executiva del PSC del Vendrell realitzant visites a diversos establiments i comerços de la vila així com també el tradicional porta a porta sense oblidar la paradeta que el PSC del Vendrell instal·la als carrer dels cafè els divendres al matí. Un espai que a diferència d’altres formacions polítiques s’ha consolidat en els darrers mesos perquè els socialistes no esperem l’arribada d’unes eleccions per deixar-nos veure al carrer sinó que ja fa un cert temps que periòdicament organitzem una paradeta per donar a conèixer informació, estar al costat dels ciutadans i atendre tots els dubtes i les inquietuds que el vendrellencs i les vendrellenques exposen quan passegen pel carrer.

El proper diumenge 7 de juny tindran lloc les eleccions al Parlament Europeu i els socialistes vendrellencs som conscients de la importància d’aquesta comptesa electoral. No només ho declarem en els nostres discursos sinó que ho demostrem de manera palpable a través de la creació d’un butlletí monogràfic en clau europea. Des del PSC del Vendrell, volíem posar el nostre granet de sorra en matèria de pedagogia en clau europea i entre moltes idees que vam estar analitzant finalment ens vam decantar per l’elaboració del butlletí que a continuació us adjunto.

Només queden tres dies de campanya i s’han d’intensificar els esforços per fer arribar a tots els ciutadans la importància d’acudir aquestes eleccions. Els acords i les decisions que es prenen en el marc europeu ens afecten a tots nosaltres, diumenge tenim l’oportunitat d’escollir el nostre model d’Europa, no la deixem escapar!