Jordi Jané, candidat CIU a Tarragona

El PSC s’avançava a la resta de partits polítics al Camp de Tarragona i la setmana passada desvetllava els integrants de la seva candidatura al Congrés dels Diputats i al Senat. Aquest mateix matí, llegint la premsa descobria que Convergència i Unió ja té candidat a Tarragona després de tot un seguit d’estires i arronses originats arrel de les especulacions entorn la possibilitat que l’actual alcaldessa de Valls, Dolors Batalla, encapçalés la candidatura. La seva renúncia al·legant motius personals deixava la porta entre oberta en el si de la federació nacionalista.

Finalment, l’arbocenc Jordi Jané, actual diputat al Congrés per la circumscripció de Barcelona serà el cap de llista de CIU a la província de Tarragona i el fins ara diputat tarragoní Josep Maldonado, encapçalarà la llista del Senat.

En aquest espai he deixat entreveure durant aquests dies la meva opinió personal sobre el resultat final de la candidatura que el meu partit, el PSC, presenta a les properes eleccions generals. He de reconèixer la sorpresa d’alguns en llegir les meves paraules, l’estupefacció d’altres que no entenien perquè m’arriscava publicant unes opinions allunyades dels corrents interns. Tanmateix la resposta és ben senzilla, transparència i coherència perquè si la meva actitud en el interior del meu partit va en una direcció quan surti fora al carrer no tinc perquè transformar la meva visió personal d’anàlisis i estudi de la realitat, malgrat que des d’alguns sectors preferirien aquesta metamorfosi.

Tanmateix, no és casualitat que em faci ressò de la notícia que avui apareix a la premsa destacant a Jordi Jané com a cap de llista de CIU a Tarragona. Em consta per fonts fidedignes i molt properes a la federació nacionalista que aquesta elecció ha despertat tot un seguit de susceptibilitats en el si de l’esmentat partit polític. Els arguments que esgrimeixen són que el candidat ha desenvolupat tota la seva carrera política allunyat del territori, projectant-se políticament sempre des de Barcelona, una bona mostra és que actualment Jordi Jané és diputat a la cambra baixa per la província de Barcelona i són moltes les distàncies que el separen amb el conjunt de Tarragona.

Un altre idea que molts es resisteixen a assumir és que el cap de llista del Congrés i del Senat siguin ambdós baixpenedesencs, menystenint la representació de totes les altres zones de l’extens Camp de Tarragona. Ja veieu uns no hi arribem i altres en fan un gra massa, superant d’escreix, imposant la representativitat territorial baixpenedenseca en ambdues llistes.

Dins les dites populars i tradicionals que passen generació vers generació trobo una encertada reflexió provinent del món agrícola però que encaixa a la perfecció per tal de definir el complex procés d’elaborar les llistes electorals: Mai plou a gust de tothom.

Ara bé, les persones d’esquerres i progressistes no ens resistim a fer sentir la nostra veu, no dubtem en opinar obertament quan no estem d’acord o no ens acaba d’agradar una candidatura, malgrat nedar contracorrent. Una actitud que ben segur no tindrà lloc en el si de la federació nacionalista perquè tots coneixem els trets característics de la dreta. Malgrat em consten que hi ha moltes veus crítiques amb el resultat final de la candidatura, una vegada adoptada ningú s’allunyarà de la posició oficial. Tothom tancarà files amb el nou candidat i les opinions crítiques quedaran segellades en el fons dels òrgans interns.

La democratització del funcionament intern dels partits polítics és un repte important en el si de totes les formacions polítiques. Queda un llarg camí per recorrer i convé començar a superar les pràctiques que entorpeixen caminar en aquesta direcció. Un exemple, les votacions a mà alçada perquè si el dret de vot és secret, les decisions que s'adopten en el interior dels partits polítics també s'haurien de caracteritzar per la preservació d'aquest dret. No tinc cap incovenient en manifestar la meva opinió públicament o a través d'un vot secret però s'ha de reconèixer que una votació a mà alçada pot coaccionar aquelles persones que no volen quedar retratades davant un auditori per la seva estricta opinió personal.

La dreta es troba enclavada en un remot passat i continua mantenint el típic discurs que les veus discrepants s'han de fer callar ràpidament per evitar trencar amb el missatge d'escrupulosa unitat. Afortunadament, l'esquerra fa alguns anys que s'ha alimentat de la riquesa que genera la pluralitat d'opinions.