divendres, de desembre 28, 2007

Sobre les seleccions esportives

Els darrers dies de l’any sempre es troben associats a tota una sèrie d’esdeveniments amb major o menor revulsiu però darrerament enmig del clima propici a l’acomiadament de l’any s’està fent un petit espai la celebració del partit de futbol de la selecció catalana. No és casualitat que la polèmica sempre acompanyi aquest partit ja que si l’any passat totes les mirades es centraven entorn un provocatiu espot publicitari, enguany la disputa apareixia de nou, concretament es centrava entorn la retransmissió en directe del partit per TV3.

La defensa aferrissada de les seleccions catalanes em sembla una posició tan correcta com aquella que argumenta la unitat indissoluble de la nació espanyola. Sincerament, em reservo la meva opinió vers aquesta qüestió tot i que a través de les meves paraules deixaré entreveure una realitat que comença a ser força avorrida i ensopida. Personalment, aquesta coneguda cançó comença a fer-se un xic pesada ja que el victimisme que des d’una part es professa i l’autoritarisme que es manifesta per l’altre, em semblen posicions molt difícils de lidiar enmig d’un entorn on la majoria dels ciutadans contemplen amb gran indiferència el retrets constants.

Tanmateix, no fa massa dies, m’arribava un correu electrònic amb un enllaç directe a la pàgina web en defensa de les seleccions catalanes. No vaig dubtar en acudir a la mateixa per tal de fer-me una idea més concreta sobre les informacions que allà hi podia trobar. Reconec la meva particularitat mania d’observadora i arrel d’aquesta vaig constatar el següent:

La pàgina web està escrita, òbviament, en català però la curiositat apareixia quan tan sols s’oferia la possibilitat de llegir la mateixa web en anglès i francès. Em sembla tot un detall per part de les persones que administren aquest espai, el nacionalisme carrincló obre la porta vers la europeització, és un primer pas. Ara bé, considero un menyspreu molt important l’exclusió directa que es duu a terme vers totes aquelles persones que també creuen en la defensa de les seleccions catalanes però la seva llengua materna és el castellà.

De manera implícita, a través d’aquestes actuacions donem a entendre que tan sols els catalano-parlants són els que defensen la seleccions catalanes. Greu error, en comptes d’ampliar el seu ventall, el volen reduir. Ara el que menys em preocupa és aquesta qüestió però em dol de manera especial que una entitat que rep la desorbitant xifra de prop de 1.200.000 del govern de la Generalitat de Catalunya cometi aquests errors. No està de més, recordar que darrera de la subvenció s’hi troben els impostos de tots els contribuents catalans, aquells que defensen les seleccions catalanes i aquells que no, així com també dels que habitualment empren el català o el castellà.

Per tant, crec que cal un respecte acompanyat d’una major responsabilitat i rigor perquè certes actituds que ratllen el despotisme no tinguin lloc. Tanmateix, abans que ningú m’acusi d’anticatalanista, denunciar tota una sèrie de pràctiques que diuen molt poc de la defensa aferrissada de la nació que es troba en l’essència de les seleccions esportives.

No puc entendre com els millors esportistes que tenim al nostre país, s’embolcallin amb la bandera espanyola, la senyera o la ikurriña, i després llegint la premsa econòmica descobreixis que els seus comptes corrents els tenen als coneguts bancs de suïssa o al mateix Mònaco, buscant l’evasió directa del pagament d’impostos. Aleshores, el gran soroll de fons queda desvirtuat fins a la mínima expressió perquè el veritable nacionalisme veu la llum quan és el moment de saldar comptes.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 28/12/07
Laia Gomis

7 Comments:

At 3:39 p. m., Anonymous Anònim said...

Hola Laia! Estic completament d'acord amb el text que has escrit. No fa massa dies vaig viure la mateixa experiència que tu, i em vaig quedar sorprès com tu en veure aquest tipus de nacionalisme que francament "fa perdre la gana". Tant que es queixen d'alguns i fan el mateix per l'altra banda.

Vaig exposar la meva opinió al respecte en el meu fotolog www.fotolog.com/sielnordfoselsud.

Felicitats per l'article!

Jordi

 
At 5:56 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Hola Jordi! Moltes gràcies pel teu comentari, després de llegir la teva opinió en el teu fotolog he constatat que en aquest assumpte coincidim plenament.

La veritat és que vaig descobrir aquesta realitat per casualitat, arrel d'un meil on es demanava el recolzament a la selecció catalana i la meva curiositat em va portar a visitar la pàgina web.

Aleshores em vaig indignar i vaig pensar que aquesta qüestió era prou important i rellevant com per dedicar-li el darrer article de l'any 2007 del Diari Baix Penedès.

Una abraçada!

Laia

 
At 11:44 a. m., Blogger garmir said...

Hola:
Jo penso que els partits de la Selecció Catalana de Futbol, son....de costellada, pero a costa d´aixó uns quants viuen amb l´esquena dreta i els li va molt bé, no treiem res amb aixó de las seleccions o el show per el Mundial de Hockey de Macao que van muntar farà poc més d´un any, amb viatges de politics inclosos, en fi és com una Innocentada per a tots plegats.

 
At 4:31 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Respecto les diverses posicions que es mantenen sobre les seleccions catalanes però crec que hi ha determinades qüestions que cal tenir en compte, demostrant una major serietat i rigorositat vers assumptes que per alguns poden ser temes banals o menors però crec que cal tenir ben presents.

Cordialment,

Laia

 
At 1:01 p. m., Blogger garmir said...

Hola:
Laia, evidentment, que les seleccions no és un tema banal, és més és un element més de combat politic i per cert prou important si no no mobilitzaria a diplomatics espanyols fent esforços per el món sencer en dir que Espanya és l´unica selecció, o a l´acció exterior de la Generalitat embrió politic de Una consellleria de Afers Internacionals que per cet, Laia, et recordo que proposava CIU, .....el PSC perqué no la fa, si és catalanista???.
Et veig poc catalanista ultimament, el federalisme del PSOE s´imposa.Tot sigui per ajudar a la espanyolista Carme Chacón????

 
At 4:13 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Garmir no he tingut un gir copernicà en els meus posicionaments, si repasses tots els meus escrits constataràs com sempre em desplaço per una línia tenue que projecta totes les meves reflexions en una mateixa direcció.

Mai he trobat cap mena de sentit als discursos, debats i enfrontaments que tenen com a eix central demostrar l'estima vers un territori. En general, els sentiments no es poden mesurar a través de cap aparell, així doncs no ens ubiquem en un escenari en el qual no ens permeti avançar ni un mil·límetre. Veiem un exemple, quan algú del PSC diu que estima Catalunya, surt algu de CIU i diu que l'estima més que ell. I aleshores entrem en un carreró sense sortida.

La ciutadania comença a cansar-se d'aquestes discussions pròpies de pati d'escola bressol, per tant, crec encertades totes les polítiques socials engegades tant des del govern de Madrid com el de la Generalitat de Catalunya. Perquè el salari mínim hagi passat de poc més de quatre cents euros a sis cents això realment interessa i afecta als ciutadans, per dir tan sols un exemple que m'acaba de venir al cap.

Abans d'acabar, ementar que la meva candidata és Carme Chacón, de la qual em sento ben orgullosa. Des de diversos sectors es vol presentar una imatge distorsionada de la Carme, perquè que estigui present a l'executiva del PSOE i sigui ministra no vol dir que sigui espanyolista. Sincerament, pensava que tot això estava més que superat però veig que encara ens trobem en el mateix punt de partida que fa vint anys.

A més, imagino que darrera d'aquest discurs deu haver la interncionalitat de desgastar-la políticament però em sembla que tots aquells que van per aquesta direcció ben aviat hauran de donar mitja volta perquè no en treuran cap rendiment, inclòs potser que la jugada els surti malament.

Cordialment,

Laia

 
At 5:58 a. m., Blogger J.T. Capablancka said...

No se de qué os extrañáis: al nacionalismo se le quita su parte despótica y totalitaria... y se queda en la nada.

Señores, seamos serios: después de 2008 años (de nuestra era) todas las naciones que había en el planeta, han tenido tiempo más que de sobra para aparecer. Es decir, que las que no lo han hecho, no es más que porque no lo son.

Cataluña no es nación ni nunca lo ha sido: ¿por qué debería ser representada por una selección nacional?

Me parece a mí que los catalanes tienen un grave problema identitario. Es obvio que lo tienen sus dirigentes políticos, por lo que podemos deducir que también lo tienen sus ciudadanos que son los que los eligen.

¿Si Cataluña consigue su selección nacional... significaría eso que dejaría de participar en las competiciones deportivas españolas?

Pobres catalanes. Aunque espero que a la próxima consigáis obligar a que vuestros menores se duchen juntos. A partir de entonces sólo os faltará obligarlos a fornicar entre ellos.

Cataluña, en la actualidad, no es más que una dictadura encubierta.

:(((

www.capablancafueelmejor.com

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home