dissabte, de novembre 24, 2007

VI Conferència Nacional

Dissabte, dia per excel·lència del descans, però aquest cap de setmana era una excepció perquè tenia lloc la celebració de la VI Conferència Nacional. Així, com si es tractés d’un dia entre setmana, el despertador sonava de bon matí i a quarts de vuit del matí cap al Palau de Congressos de Girona.

Més enllà d’allò que es coneix popularment com la puntualitat britànica, una part de la delegació baixpenedesenca arribàvem quan encara faltaven vint minuts perquè s’obrissin les portes per tal de recollir la documentació i el fred es deixava sentir pel territori gironí. Una vegada, recollíem les acreditacions i tota la informació que s’adjuntava a la carpeta, ens dirigíem vers el plenari per agafar un bon lloc ja que havíem arribat tan aviat com a mínim poder seguir amb tota mena de detall l’inici de la VI Conferència.

L’hora de l’inici no coincidia massa bé amb l’horari previst en l’ordre del dia, fet habitual en les celebracions d’aquests actes, ara aprofitàvem molt bé l’estona perquè mentre no començava saludàvem i intercanviàvem unes paraules entre els diversos delegats i delegades presents al Conferència.

Ernest Maragall, era el primer en dirigir-nos unes breus paraules i presentar la proposta de la Mesa que ràpidament quedava constituïda per unanimitat de tots els presents. Acte seguit, l’alcaldessa de Girona, Anna Pagans, ens donava la benvinguda a la seva ciutat i de manera especial a la Conferència Nacional. Després de la seva intervenció, l’Ernest Maragall reprenia de nou la paraula i de manera una mica més exhaustiva i detinguda analitzava la importància de tota la tasca que s’havia de desenvolupar en el si de la Conferència.

A més, ha deixat molt clar que tot el contingut que seria objecte de debat i discussions en les diferents comissions no hi cabia ni la retòrica, ni tampoc la gesticulació ni l’oportunisme, una pràctica constant en altres partits polítics. Comparteixo aquest apunt que potser a molts els ha passat per alt però no he dubtat en apuntar a la meva llibreta perquè si quelcom defineix al PSC és la seva aposta ferma i decidida en parlar d’aquells assumptes que realment preocupen i inquieten els ciutadans.

Un llarg aplaudiment donava pas a la intervenció de la Carme Chacón, ministra d’Habitatge. Durant la primera part de la seva intervenció ha dut a terme el gran balanç de gestió del govern de José Luis Rodríguez Zapatero durant aquests quatre anys però ben aviat ha sortit la Carme enèrgica i decidida que tots coneixem.

No ha dubtat en fer referència a la presentació de la casa gran del catalanisme, que Artur Mas va dur a terme la setmana passada, i de manera molt encertada comentava que el líder de CIU s’omple la boca sobre el dret a decidir però realment el que no s’acaba de decidir és ell perquè a través d’uns quants exemples es comprovava aquesta evidència:

- Matrimoni homosexual SÍ o matromoni homosexual NO???
- Transvassament SÍ o transvassament NO???
- Rajoy o Zapatero???

A més, un moment molt emotiu de la seva intervenció que ha provocat una reacció inesperada per tots els presents al plenari és quan la Carme, emprant unes paraules de Javier Cercas, recordava a Paco Candel. No hem dubtat en dedicar-li un profund i sentit aplaudiment en el seu record.

El to personal i alhora introspectiu també ha estat present a la darrera part de la intervenció de la Carme perquè el seu compromís amb el socialisme no és una qüestió de quatre dies sinó que ve de lluny i les seves paraules transmetien una gran càrrega de sentiments barrejats amb profundes emocions.

Aquest fet és l’únic que pot explicar l’intens aplaudiment que totes les persones que estàvem al plenari no hem dubtat en realitzar una vegada la Carme Chacón ha finalitzat la seva intervenció així com aixecar-nos dempeus i continuar aplaudint durant una bona estona. Una reacció que ens ha permès constatar la sorpresa i l’emoció palpable al rostre de la Carme que no ha dubtat en adherir-se i aplaudir amb tots nosaltres.

Després arribava el torn de constituir les diferents comissions i començar a debat a l’interior de cada una d’elles, si no recordo malament, algú em comentava que hi havia més de set-centes esmenes... Demà, diumenge 25 de novembre és el dia d’aprovar totes les esmenes que es portin al plenari així com també aprovar si s’escau la resolució realitzada per cada comissió... De moment, avui és tot el que ha donat de si.

Una part de la delegació baixpenedesenca amb la Carme Chacón: d'esquerra a dreta, José Habas, Manu Hernández, Cristina Carreras, Laia Gomis, Carme Chacón, Luis Suarez, Imma Costa i Helena Arribas

9 Comments:

At 8:36 a. m., Anonymous Anònim said...

"perquè si quelcom defineix al PSC és la seva aposta ferma i decidida en parlar d’aquells assumptes que realment preocupen i inquieten els ciutadans."

- Inmigració
- Hipoteques
- Sous basura
- Deriva nazionalista de ERC i els seus amiguets
- Preu de la vivenda
- Baixa qualitat de l'ensenyament en general
- Perqué sóm un pais de burros i analfabets funcionals?
- Baixissima qualitat de continguts de la televisió.
- Manipulació de la memòria histórica.
- Baixíssima qualitat dels polítics en general.
- Total desafecció per la política de la ciutadania en general.
.....

 
At 9:13 p. m., Anonymous Anònim said...

No me queda nada más que decir.
Lo has clavado.
Vaya pandilla de vividores a costa nuestra.

Felicidades Diego

 
At 9:25 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Mira Diego, de tots els temes que esmentes en la teva llista, el PSC no ha tingut mai cap problema d'abordar-los i tenir-los ben presents.

En immigració, no hem tingut cap problema en parlar bastament sobre aquesta qüestió, amb rigor i seritat lluny de la demagogia que altres utilitzen.

Les hipoteques, que jo sàpiga el PSC no té cap competència en fixar els tipus d'interès i la figura del Banc Central Europeu està per alguna cosa.

Han estat els socialistes qui han pujat el salari mínim interprofessional un 30% durant aquests quatre anys.

La deriva d'ERC és una qüestió que no treu la son als socialistes perquè mentre uns es lamenten i es miren el melic, altres treballem fermament per resoldre molts dels problemes que avui dia tenen els ciutadans

En matèria de vivenda, s'ha dut a terme, tota una sèrie d'ajudes per procurar reconduir la situació que no oblidem que neix en un govern del PP que no dubta en donar l'esquena vers un problema que durant els seu mandat ja començava a treure el nas.

No estic d'acord amb l'afirmació que dius que l'ensenyament està en una situació decadent, és cert que hi ha algunes mancances però tampoc cal caure en el catastrofisme.

En fi... ja has vist que em podria extendre moltissim més però crec que les idees aportades anteriorment són suficients.

El més fàcil és el menyspreu constant però des d'aquesta posició no es pot treballar per intentar construir una societat una mica més justa. Hi ha molt a fer i a treballar, sóc la primera en reconèixer-ho però recordem els agrans avanços que s'estan produint, mica en mica les coses es canvien, malgrat alguns els hi molesti.

Cordialment,

Laia

 
At 9:23 a. m., Anonymous Anònim said...

Hola Laia ,He accedido a tu Blog por citarte Xavier Sabater en el suyo.Me alegro que te haya gustado la conferencia nacional de Girona a gastos pagados .A Carme Chacon tuve ocasion de escucharla en la fiesta de la Rosa de Gava y aparte de decir que los problemas de la vivienda en España provenian de Alvarez Cascos no aporto muchas soluciones.Esta politica de promocionar jovenes conversos que mitifican a sus propios cargos no creo que aporte mucho al socialismo.Hecho de menos una juventud critica con ideas innovadoras para cambiar ,para mejorar los problemas de los jovenes y no tanto eco y alabanzas del pensamiento unico de nuestros queridos cargos ,tantas veces hueco y vacio de soluciones.
Saludos socialistas

 
At 12:08 p. m., Anonymous Anònim said...

Yupi!

M'encanten els clubs de fans i els folletins tipus Super-Pop. Però crec que ja se m'ha passat l'arròs. Sóc massa incrèdul. Què hi farem...

Bons amics que coneixien la Chacón d'abans que es promocionés com un coet en el planeta socialista mai me'n van dir res de bo a nivell professional. I suposo que tenir un 'affair' durant molt de temps amb en Rubalcaba tampoc no deu haver influït en la seva carrera.

A vegades em sorprenc del malpensat que puc arribar a ser.

El bo d'en Rubalcaba! un animal polític com pocs això sí. Amb deu com ells les hordes ZPeres conqueririen les urnes sense baixar del cavall.

Doncs què vols que et digui, els talls que vaig sentir de la Chacón em van semblar certament desafortunats i anacrònics. A què ve ara lo del trasvassament de l'Ebre? creus que és el que ara a la gent li preocupa? I encara com no va treure el tema del Prestige...
La gent del carrer (i sobretot aquí a Catalunya) està molt més molesta pel descalabre ferroviari i tenir encara una ministra -anté partidá que doblá- que, a més, té la santa barra d'anar fent conyeta amb els catalans i el català. Ja sabem que sentiment anticatalanista es una aposta segura al sud espanyol per als socialistes i s'acosten les eleccions, però és que la cosa té tela...

X.

 
At 9:27 a. m., Blogger Laia Gomis said...

Ànonim parles de la Conferència Nacional dient que estaven les despeses pagades, en el meu cas personal i de les persones del Baix Penedès amb les quals vaig anar a Girona ningú ens va pagar ni el peatge, ni tampoc el gasoil ni el dinar, cadascú va fer front aquestes despeses... abans de parlar no està de més informar-se.


Fet aquest apunt, dir-te que la Carme és una persona que sempre ha tingut les idees molt clares i dins la mesura de les seves possibilitats ha intentat reconduir determinades situacions. Ara no pretenguis que acabi amb el problema de l'habitatge amb 6 mesos quan darrera d'aquest fet hi ha la desidia de 8 anys de govern del PP.

A més, no tinc cap problema en reconèixer públicament quan una intervenció m'agrada, no crec que caigui dins el seguidisme sinó simplement que es tracta d'un fet merament de valoració personal.

Les crítiques i les idees les duc a terme sempre des de l'esfera interior, en els espais adecuats per dur a terme les propostes i les suggerències.

Respecte el comentari X marca el lugar, esmentar que em sap molt greu que en determinades ments continui present la idea que les dones només es poden promocionar i accedir als llocs de responsabilitat política si s'entenen amb els superiors. Company, estem al s.XXI i les coses no funcionen així malgrat hi hagi qui s'entossudeixi en fer veure les coses com no són.

La Carme és una molt bona professional li pesi a qui li pesi, a vegades les conductes infantils només són una clara evidència de l'enveja que alguns senten per una persona que ha arribat molt lluny.

Abans d'acabar, afegir que el tema del Trasvassament de l'Ebre és una qüestió que preocupa i molt als ciutadans, potser a nivell general és una qüestió que ha passat a un segon pla però et convido a fer una visita per les Terres de l'Ebre i constataràs com avui en dia aquest assumpte preocupa i molt als seus ciutadans.

Cordialment,

Laia

 
At 11:50 a. m., Anonymous Anònim said...

Visca Magdalena Álvarez. Ningú ha fet tant per Catañunya i el PSC ho sap. Sort que no va ser repovada al Congrés pq si no Catalunya s'enfonsa. VISCA, VISCA, VISCA; VISCA la MINISTRA.

Antes partíA' que doblÁ'

 
At 8:49 p. m., Anonymous Anònim said...

Hola, faig metro i mig, sóc grassoneta i tirant a lletjeta. No us explico el meu curriculum, però -sense cap carnet a la boca- he tingut càrrecs de comandament des que tenia 25 anys, ara en farà 21, molts dels meus subordinats han estat homes i molt més grans que jo i mai he tingut cap problema... La plaça me l'he guanyat senpre treballant... és clar que sóc d'esquerres.
No he estat ministra, però m'indigna que qualsevol dona que arriba a un lloc de comandament es digui que hi ha arribat per emprar més entrecuix que el cervell... començo a pensar que té raó el Corbella quan diu que els actuals homes de trenta i tants anys estant malalts i no saben ocupar el seu lloc en la societat.
No totes som com la Teresa Mercader del PP (de la colla de l'entrecuix) o de la "senyoreta" Marta Mercader (de la colla del papa)algunes tenim professió i estudis universitaris amb prou qualificació, si us plau una mica de respecte senyor X.

 
At 10:44 a. m., Blogger Laia Gomis said...

Muntsa, gràcies pel teu comentari i he de reconèixer que has encertat en la teva explicació desenvolupant una idea que vaig apuntar en un comentari anterior. Em sembla increïble que encara hi hagi persones que pensin que les dones que arriben lluny no ho fan pels seus mèrits professionals sinó a través d'altres mecanismes que com molt bé has definit utilitzant l'entrecuix.

Aquest pensament puntual en aquest espai però no tinc cap dubte que més d'un i de dos homes el sostindria ens demostra que encara ens queda un llarg camí per recorrer i no hem de defallir en conscienciar al conjunt de la ciutadania i eliminar d'una vegada per totes aquests tòpics.

Una abraçada!

Laia

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home