divendres, de novembre 23, 2007

Un anunci necessari


La repercussió dels mitjans de comunicació en la nostra societat és realment important i el grau d’incidència que els anuncis de publicitat tenen davant la gran massa de persones que amb una certa regularitat segueixen de prop la programació televisiva crec que va ser un factor detonant perquè moltes campanyes de sensibilització realitzades per les institucions públiques es canalitzin via un espot televisiu de publicitat.

No fa massa dies que vaig veure un anunci enèrgic i marxós, que no deixa indiferent a telespectador. El missatge, clar i senzill, no hi ha lloc a la confusió: “L’amor ha de ser lliure”. Per alguns, aquesta afirmació pot semblar absurda però sincerament crec que no està de més incidir en un assumpte molt candent en el conjunt de la nostra societat, i de manera molt especial, dirigir la mirada vers els nostres joves.

Hi ha qui tendiria a pensar que aquest missatge està superat perquè a les noves generacions el masclisme no existeix ja que aquest simplement és un sinònim d’una època rància, passada, molt llunyana. Dissortadament, no és així i algunes connotacions masclistes continuen persistint en les relacions entre persones joves. Aquesta és una evidència emprírica, amb un cert grau de fiabilitat i amb un marge d’error inevitable, fonamentada a través de l’observació d’aquelles persones que m’envolten.

Personalment, em decanto per afirmar que el masclisme no ha desaparegut, és més, crec que s’ha sabut adaptar a les noves circumstàncies i també als nous temps, a través d’una mutació prou important convertint el masclisme en un element poc perceptible però que en el rere fons de la relació s’hi troba instal·lat.

Lluny de les estridències i el soroll, entre els nostres joves les imposicions realitzades per un dels membres de la parella crec que es podrien catalogar com episodis passats i superats però han aparegut altres formes que a simple vista no ens criden l’atenció però es troben latents per un desenvolupament imminent.

Una dècada endarrera, es podien comptar amb els dits de la mà les persones que tenien un telèfon mòbil, avui en dia el col·lectiu minoritari ha passat a ser aquells que no disposen d’aquest aparell. A més, el telèfon mòbil s’ha convertit en un instrument que conté una gran quantitat d’informació, sobre les trucades rebudes i realitzades així com també els missatges de text que omplen els nostres mòbils rebel·len molta informació sobre nosaltres.

L’obsessió d’alguns condueix a analitzar detingudament el telèfon mòbil de la seva parella per descobrir qui s’amaga darrera de cada trucada o el perquè d’un determinat missatge de text. Aquest és un nou comportament que es manifesta a través de la mutació que a les línies precedents us parlava sobre el masclisme.

Aquestes actituds sincerament em preocupen perquè sense caure en l’alarmisme no se’ls ha de restar importància. Sempre he pensat que la confiança i el respecte són dos valors intrínsecs a tota relació entre dues persones, quan aquests elements fallen no hi ha dubte que l‘estabilitat en la parella començarà trontollar i el desenllaç final a més curt o llarg termini crec que és previsible. No oblidem l’evidència que s’amaga darrera de l’anunci que apuntava a les línies precedents, “L’amor ha de ser lliure”, crec que tots plegats hem de treballant aferrissadament perquè d’una vegada per totes aquest sigui el veritable lema de totes les parelles i aquesta frase es converteixi en una realitat en el dia a dia de totes i cadascunes de les relacions. Mai serà suficient tot l’esforç realitzat per aconseguir aquesta fita, de moment, aplaudeixo la iniciativa de l’anunci televisiu ja que em consta que no es tracta d’una acció puntual sinó darrera de la qual hi ha un ampli programa amb diverses activitats que ben aviat coneixerem.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 23/11/07
Laia Gomis

3 Comments:

At 6:41 p. m., Blogger Què t'anava a dir said...

A vegades és el complicat és el més elemantal i això no ho podem perdre pas.

 
At 7:08 p. m., Anonymous Anònim said...

Eppppppa, que les dones també miren el mobil dels homes, el que passa que nosaltres ni ens n'assabentem.

De bon rotllo.

PD. Això de l'amor lliure em recorda l'epoca Hippy.

 
At 12:54 a. m., Blogger Laia Gomis said...

És cert que no és gens senzill però s'ha de treballar molt en aquest aspecte.

Totalment d'acord anònim, tan criticable és quan el fet de mirar els mòbils ho fan els homes o les dones.

Sóc conscient que l’expressió amor lliure, moltes persones la relacionen amb la idea de la manca de lligam entre persones i gaudir amb total llibertat de relacions amoroses entre diverses persones. Aquesta qüestió és estrictament personal i no vull entrar en l’organització de cada parella. Ara bé, el sentit que des d’aquesta campanya es realitza és totalment diferent, no està de més apuntar-ho per evitar possibles interpretacions esbiaixades.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home