diumenge, de setembre 16, 2007

Adéu Albert, Agur Josu Jon

Aquesta setmana rebia dues notícies colpidores, ambdues relacionades amb el món polític, tot i que he de reconèixer que una d’elles m’afecta més que l’altra per motius de proximitat i d’amistat. Ara bé ambdues em fan reflexionar enormement perquè es tracten de dues importants renúncies polítiques.

Dilluns, l'Albert Fauria em feia conèixer la seva decisió de deixar de formar part de la família socialista. La veritat és que no acabava d’entendre aquest fet però estava convençuda que si havia arribat a prendre aquesta decisió era arrel d’una sèrie de circumstàncies que l’havien forçat a prendre una decisió dura i difícil com aquesta.


És cert que no puc ser objectiva perquè conec a l’Albert més enllà del món polític perquè som companys de classe a la universitat i ja fa tres anys que compartim batalles estudiantils entorn a les nostres llicenciatures d’ADE i DRET. Són moltes les hores que hem dedicat a parlar sobre la política, des d’anàlisis que s’iniciaven en l’àmbit local i sense adonar-nos les nostres converses feien un salt qualitatiu arribant a l’àmbit europeu.

L’Albert és una persona compromesa amb les idees socialistes i que ha treballat fort i de valent perquè realment sentia el projecte socialista com a propi. A més, sé que la tasca que ha dut a terme ha estat molt important, de manera molt especial en la creació de l’Agrupació “Pobles de la Selva” i buscant la consolidació de la JSC a les Comarques Gironines de les quals era membre de l’Executiva de Federació de la mateixa.

Voldria pensar que tan sols es tracta d’un petit parèntesis però coneixent l’Albert em temo que no serà així. Tanmateix, quan aquesta decisió encara em rondava pel cap, els mitjans de comunicació es feien ressò de la dimissió del president del PNB, Josu Jon Imaz, el qual a través d’un escrit formulava la seva renúncia a presentar-se a la reelecció com a President del PNB.



Malgrat les distàncies que em separen amb els nacionalistes sempre havia vist en Josu Jon Imaz una persona amb la qual es podia parlar i abordar qüestions complexes i difícils sempre des d’un to moderat i seriós. Ell sense renunciar als seus principis i des de la defensa dels mateixos apostava per l’entesa allunyant-se de l’enfrontament i les sortides de to que tant ens tenen acostumats polítics del PNB com bé podrien ser lehendakari Ibarretxe o el conegut Joseba Egibar, per citar alguns exemples.

Lamento profundament que dues persones amb una gran vàlua política hagin decidit abandonar la política activa perquè totes dues havien d’aportar encara moltes idees i propostes als seus respectius partits polítics.

Ja veieu que a vegades arriba el moment d’escriure notícies que generen una gran tristesa, és en aquestes ocasions quan la facilitat de paraula i la fluïdesa argumental desapareix de cop perquè els sentiments i les emocions s’interposen per sobre de la raó. De totes maneres no volia fer veure com si no passava res davant aquestes notícies perquè tant l’Albert com el Josu Jon és mereixen molt més que aquestes humils paraules.

9 Comments:

At 11:34 p. m., Anonymous Anònim said...

Un dia d'aquest m'has d'explica quin es el projecte Socialista, per que xec, no l'acabo d'entendre.
AH clar! tot allo que fa un socialiste es socialisme.entre la politica economica del PP ila del Psoe-psc no i veig diferencia, a mes els peperos estan contentisim no els i cal fer lleis de caire neo-lliberal capitalista ja les feu vosaltres.( que la UGT li va monta una vaga general a F.gonzalez)
Pero aixo per ami es una degeneració ideologica.
A e llegit el bloc del company teu , menys mal que s'en a adonat que els grans ideals per a la clase treballadora es una conya .no mes comten els interesos particulars d'uns quants espavilats que estan als organs dels partits

salut xavi.
PD ei tot aixo t'ho dic desde el mes profunt respecte i admiració.
es la meva opinio .petons

 
At 1:20 a. m., Blogger Laia Gomis said...

Quan vulguis et puc explicar quin és el projecte socialista perquè afortunadament el tinc molt clar. No comparis les polítiques del PP amb les del PSOE perquè hi ha moltissimes diferències, a simple vista s'aprecien les prioritats d'un govern en política social mentre que l'anterior govern destinava xifres minses vers aquest assumpte. Encara no sabem com versaran els pressupostos pel 2008 però si ens atenem als del present exercici econòmic podem constatar com la inversió en educació i sanitat per citar un parell d'exemples il·lustratius va incrementar enormement.

Quan parles de Felipe González has de tenir ben present en quina situació es trobava l'economia espanyola, jo era ben petita però et puc assegurar que s'havien de prendre decisions difícils per intentar reactivar l'economia perquè tot plegat no feia ni una dècada que en aquest país havia arribat la democràcia i la situació econòmia s'havia d'agafar amb pinces.

Jo no vull caure en el pesimisme perquè aquest no condueix enlloc. Sóc conscient que en TOTS els partits polítics sempre podem trobar aquelles persones que volen viure única i exclusivament de la política i els importa ben pocs els ideals que defensen .

Ara bé, aquests són una minoria i no hem de deixar que les nostres formacions polítiques es converteixin en llocs de feina perpetus per alguns i els ideals quedin desvirtuats. Afortundament, encara hi ha moltes persones que volen posar el seu granet de sorra per ajudar a construir una societat més justa i solidària sense buscar cap altre interès particular.

Precisament, jo estic al costat d'aquestes persones que pràctiquen noblement la tasca política i treballaré intensament per ajudar sempre que la meva ajuda els pugui ésser d'utilitat.

No cal que pateixis Xavi perquè malgrat tinguem opinions diferents, tu exposes la teva i jo la meva, sempre des del més absolut respecte i educació i així et puc assegurar que el diàleg està assegurat. Ben mirat, si pensesim igual això és convertiria en un monòleg.

Una abraçada!

Laia

 
At 2:32 p. m., Anonymous Anònim said...

val ja m'el explicaras un dia el projecte socialista,amb lo del felipe podesi tens rao peró no ho veig.I amb l'altra estic d'acord amb tu, no es pot perpetua la gent a les cupules dels partits i de les institucions, per aixo crec jo,s'haurie de posar a la nova llei electoral un limit de mandats, per exemple 8 anys.
salut, xavi

 
At 9:04 a. m., Blogger Albert Fauria said...

Bones Laia,
Gràcies per aquestes paraules, senzilles i molt gratificants. T'he de dir, igualment, que des de la meva decepció, t'animo fermament a seguir treballant com has fet fins ara, perquè en una organització com el PSC, creu-me, és necessària gent com tu.
En parlem de tot plegat (i molt!) el primer dia, l'1 d'octubre, que ja és aquí mateix. Molts records, i gràcies.

Albert

 
At 6:34 p. m., Blogger garmir said...

Hola:
Jo tampoc Laia, entenc el projecte socialista especialment el del PSC, aquest menys, em sembla que el PSC s´ha tornat el partit de les clases treballadores espanyoles a Catalunya sense Maragall, la C del PSC ha caigut, i l´obsesssió per trencar CIU per ocupar el seu lloc el 27-M ja es va veuré que CIU resisteix, hi ha combat per llarg, es mès si el PSC-PSOE no li dónes oxigen , ERC mai hagués governat Catalunya.
Sento molt que persones com l´Albert el teu amic, no vulguin continuar en politica doncs , nomès d epensar el disgust que s´haurà endut ja m´ho imagino, peró decepcions passen a tots els partits.
Anima´l, que no es posi trist.

 
At 12:57 a. m., Blogger Laia Gomis said...

Després de veure que diverses persones no entenen el projecte socialista tan aviat com torni d'un petit parèntesis que realitzaré aquests dies em comprometo a explicar-vos breument en què consisteix el projecte socialista.

Garmir, el PSC a diferència d'altres partits no s'organitza ni s'estructura entorn a una persona determinada sinó que el configurem una gran diversitat de persones amb diferents sensibilitats perquè la C de Catalunya que és una de les lletres que integra el nom del nostre partit no consisteix en cantar els segadors dia i nit ni tampoc estar dia si i dia també proclamant als quatre vents l'estima vers catalunya. Crec que dissenyant polítiques socials que ajuden a moltes famílies de Catalunya també és mostrar l'estima vers una terra.

Abans d'acabar, gràcies Albert pel teu comentari, i no tinguis cap dubte que la tornada l'1 d'octubre donarà molt de si!

Una abraçada!

Laia

 
At 4:32 p. m., Blogger garmir said...

Hola:
Tens part de raó, Laia.
Una abraçada.

 
At 7:08 p. m., Blogger El blog del Xavier Ollonarte i Rovira said...

Hola Laia,

Crec, de manera convincent, que la significació de socialisme no s'imparteix de cap de les maneres dins del socialisme espanyol i català.
Aquí a Espanya el mateix és el socialisme que el partit popular. El socialisme respecta a tothom, a totes les llengües, a tots els països, el lliure pensament... No obstant això, Catalunya és una nació i no l'han volgut reconèixer com a tal.
Per això, que el liberalisme dins del socialisme espanyol no existeix. L'encarcarament que pateix el socialisme espanyol és molt profund. Crec, que el teu amic ha deixat la família socialista per aquesta raó.

I RECORDA, NO ÉS EL MATEIX UN SOCIALISTA CATALÀ QUE UN ESPANYOL. EN CANVI, ELS CATALANS SOCIALISTES DEPENEN DELS ESPANYOLS.

Rep cordials salutacions del Xavier Ollonarte i Rovira.

 
At 10:59 a. m., Blogger Laia Gomis said...

Xavier, lamento discrepar sobre el teu comentari i ràpidament t'explicaré els motius que em porten a no estar d'acord.

En primer lloc, és una constant que les persones que no formen part del PSC repeteixin per activa i per passiva que el PSC depen del PSOE, això és totalment fals i un bon argument que els sr de CIU es van inventar per demostrar que ells tenien l'exclusiva de la catalanitat.

Em sorpren que diguis que el socialisme és igual que el PP.... em sembla que això és un autèntic insult perquè mentre durant aquests quatre anys s'ha treballat activament des del govern Zapatero entorn la política social el PP ha posat pals a les rodes dia si i dia també.

Exemples, la llei que permet el matriomoni entre persones del mateix sexe, la llei de dependència, la llei d'igualtat, es va aturar el trasvassament de l'ebre (ara ja ningú se'n recorda...)el retorn dels papers de salamana, la llei orgànica d'educació, la llei orgànica d'universitats... Crec que aquests exemples ens demostren les grans diferències entre el PP i el socialisme o algun il·lús pot pensar que el sr Rajoy, Zaplana o Acebes s'haguessin posat les piles per redactar una llei per permetés el matrimoni entre persones del mateix sexe.

Siguem realistes i pensem detingudament des d'una perspectiva ben oberta quines són les diferències entre el pp i el socialisme, aqui tan sols et mostro actuacions i resultats però no tindria cap problema en exposar-te les nombroses diferències ideològiques que existeixen entre els dos partits.

A més, els motius que han conduit a l'Albert a deixar el PSC no són pas aquests sinó uns altres ven concrets i detallats que ell mateix reprodueix en el seu escrit. T'emplaço a que llegessis per conèixer de primera mà perquè l'Albert ha pres la decisió de marxar del PSC.

Cordialment,

Laia

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home