L’èxit de les vacances
Un ritme de vida completament diferent és el principal atribut d’estar de vacances, abandonar per uns dies la nostra estimada vila i endinsar-se enmig d’un espai on no coneixes a ningú més que els teus companys de viatge. De sobte, et sents observada per tots els vilatans d’un petit poble perdut entre la immensitat de les serralades que configuren els famosos Picos de Europa.
De la nit al dia, sense voler, et converteixes en una turista més i càmera de fotos en mà intentes captar tots els paisatges i els indrets objecte de visita evitant perdre cap detall. A la tornada, molts et demanen veure les imatges però tan sols aquells que hem passat uns dies plegats i hem viscut l’aventura del viatge entendrem la transcendència i el significat de les imatges que tan sols capten un moment concret en el seu precís context.
Ràpidament et submergeixes en l’entorn propi de les vacances, al principi penses que les principals preocupacions t’acompanyaran durant tots els dies i no serà gens fàcil desconnectar però sense adonar-te’n s’esvaeixen lentament.
Durant una setmana he tingut l’oportunitat de conèixer de més a prop Astúries, descobrint aquells encants que s’amaguen entre els frondosos boscos verds, sense oblidar les principals ciutats, l’encant dels petits pobles que es creuaven pel nostre camí i els punts turístics de referència. Tot això combinat amb la bona companyia d’uns amics, on la diversió i el bon humor ha estat una constant durant tots aquests dies.
Sempre hi ha qui s’entossudeix en cercar un indret paradisíac per assegurar l’èxit de les vacances i pensen que gastant-se xifres astronòmiques en hotels de luxe on el personal recollirà de la taula cada molla de pa que caigui i els pregunti cada dos per tres si els senyors estan a gust, gaudiran d’unes bones vacances.
Aquesta és una opció de fer vacances que mai m’ha impressionat perquè anar a parar dins un hotel alt com un gratacel no té cap encant. A més, està molt de moda els paquets de viatge anomenats TI, tot inclòs, és a dir, amb el preu que pagues totes les consumicions, els àpats i l’habitació està inclòs dins la tarifa que prèviament has abonat. Et passes el dia amb un braçalet posat i a canvi et pots moure amb llibertat dins una zona acotada i si surts més enllà de les fronteres establertes ho fas sota la teva responsabilitat.
Una manera molt curiosa de conèixer un indret, sense entrar en contacte amb els ciutadans, desconeixent costums i tradicions pròpies de l’espai en el qual et trobes i amb una mica de sort dins la immensitat de la carta del restaurant podràs degustar una aproximació a la gastronomia tradicional de la regió. Ara no és comparable la cuina cassolana d’un petit restaurant familiar que els fogons d’un restaurant que durant les 24 hores del dia està obert i ha d’alimentar a centenars de boques afamades.
Si bé és cert que a l’hora de preparar i organitzar unes vacances són molts els factors i els condicionants que s’han de tenir en compte penso que no hi ha secrets ni tampoc misteris indexifrables per gaudir d’unes bones vacances. Les preferències i els gustos tenen molt a dir però si tens ganes de passar-t’ho bé i comptes amb bons companys de viatge tens els components essencials de la fórmula màgica que convertirà en especials, úniques i alhora inoblidables unes vacances.
De la nit al dia, sense voler, et converteixes en una turista més i càmera de fotos en mà intentes captar tots els paisatges i els indrets objecte de visita evitant perdre cap detall. A la tornada, molts et demanen veure les imatges però tan sols aquells que hem passat uns dies plegats i hem viscut l’aventura del viatge entendrem la transcendència i el significat de les imatges que tan sols capten un moment concret en el seu precís context.
Ràpidament et submergeixes en l’entorn propi de les vacances, al principi penses que les principals preocupacions t’acompanyaran durant tots els dies i no serà gens fàcil desconnectar però sense adonar-te’n s’esvaeixen lentament.
Durant una setmana he tingut l’oportunitat de conèixer de més a prop Astúries, descobrint aquells encants que s’amaguen entre els frondosos boscos verds, sense oblidar les principals ciutats, l’encant dels petits pobles que es creuaven pel nostre camí i els punts turístics de referència. Tot això combinat amb la bona companyia d’uns amics, on la diversió i el bon humor ha estat una constant durant tots aquests dies.
Sempre hi ha qui s’entossudeix en cercar un indret paradisíac per assegurar l’èxit de les vacances i pensen que gastant-se xifres astronòmiques en hotels de luxe on el personal recollirà de la taula cada molla de pa que caigui i els pregunti cada dos per tres si els senyors estan a gust, gaudiran d’unes bones vacances.
Aquesta és una opció de fer vacances que mai m’ha impressionat perquè anar a parar dins un hotel alt com un gratacel no té cap encant. A més, està molt de moda els paquets de viatge anomenats TI, tot inclòs, és a dir, amb el preu que pagues totes les consumicions, els àpats i l’habitació està inclòs dins la tarifa que prèviament has abonat. Et passes el dia amb un braçalet posat i a canvi et pots moure amb llibertat dins una zona acotada i si surts més enllà de les fronteres establertes ho fas sota la teva responsabilitat.
Una manera molt curiosa de conèixer un indret, sense entrar en contacte amb els ciutadans, desconeixent costums i tradicions pròpies de l’espai en el qual et trobes i amb una mica de sort dins la immensitat de la carta del restaurant podràs degustar una aproximació a la gastronomia tradicional de la regió. Ara no és comparable la cuina cassolana d’un petit restaurant familiar que els fogons d’un restaurant que durant les 24 hores del dia està obert i ha d’alimentar a centenars de boques afamades.
Si bé és cert que a l’hora de preparar i organitzar unes vacances són molts els factors i els condicionants que s’han de tenir en compte penso que no hi ha secrets ni tampoc misteris indexifrables per gaudir d’unes bones vacances. Les preferències i els gustos tenen molt a dir però si tens ganes de passar-t’ho bé i comptes amb bons companys de viatge tens els components essencials de la fórmula màgica que convertirà en especials, úniques i alhora inoblidables unes vacances.
Article publicat al Diari del Baix Penedès, 17/08/07
Laia Gomis
posted by Laia Gomis @ 2:39 p. m.
6 comments
6 Comments:
Laia Gomis, molt bona reflexió sobre les vacances. Jo, també penso igual que tu. Les bones vacances no venen amanides pel luxe, els hotels de 5 estrelles, el menjar més bé del que correspon, el despilfarrar diners... sinó que, les bones vacances venen donades per les bones companyies dels amics i família. Crec, de manera personal, que aquest element esmentat fan que les vacances siguin inoblidables.
Molt bon article !!!!! Felicitats.
Rep cordials salutacions del Xavier Ollonarte i Rovira.
Hola:
Les vacances tenen el encant de que també poden ser diferents cada anya, a certs països es millor anar amb touroperador per seguretat, Egipte etc.. a altres com Paris, Londres , un solet s´ho pot fer tot, hi ha espai per tothom.
Celebro que hagis disfrutat, es veu amb la il.lusió amb la qual ho expliqués.
Moltes gràcies pels vostres comentaris, sempre resulta reconfortant comprovar que les teves paraules agraden als lectors.
Segur que hi ha algú a qui no li ha agradat l'escrit, no tinc cap problema en que ho digui en aquest espai. Ja sabeu quin és el meu tarannà i aquí tenen cabuda totes les veus, les crítiques i les que m'encoratgen a seguir endavant, l'única condició és el màxim respecte i l'educació.
Xavier, com molt bé exposes en el teu comentari, el luxe i els diners no asseguren unes bones vacances malgrat hi hagi qui opini el contrari perquè una bona estona amb amics i familiars no hi ha diners al mercat que ho pugui pagar.
Garmir, la veritat és que he gaudit i m'ho he passat molt bé durant aquestes vacances. Respecte els touroperadors, comparteixo la idea que exposes perquè si hagués de realitzar un viatge a l'estranger confiaria amb les facilitats i les ajudes que t'ofereixen els touroperadors.
Cordialment,
Laia
Hola Laia,tinc un dubte que m'agradaria que,si pots,m'ajudessis.Fa uns mesos vaig enviar una carta al diari Baix Penedès amb el seudònim de Un Ciutadà del Vendrell on describia un acte de racisme que vaig poder presenciar en un bar de la Rambla del Vendrell,on la seva especialitat son els entrepans.No vaig dir el nom per discreció.M'han vingut rumors,es per aixó que no puc parlar des d'una seguretat,que fa unes setmanes al diari Baix Penedès es va publicar una carta que parlava en primera persona d'aquest acte de racisme i que l'havia escrit una noia.M'ha sobtat molt perque aquell dia erem molts pocs a aquest bar:amics meus,jo i pocs més.També dir que aquesta carta la vaig escriure en un comentari al teu blog a l'entrada del dia 3 de juny de 2007 que es titula"APROXIMACIONS PERSONALS:EL BAIX PENEDÈS".T'agraïria molt que em facilitesis informació sobre aquesta carta o que em diguessis quin dia va sortir publicada i qui la va escriure,ja que el meu dubte es la mateixa carta que vaig escriure jo,si surt signada com "Un Ciutadà del Vendrell",o amb un altre nom,o realment es una altra carta.Per que no hi hagin dubtes t'adjunto la carta tal i com la vaig escrire al seu moment.Gràcies.
M'agradaria denunciar un acte de racisme que vaig poder presenciar el passat dia 1 de Maig en un reconegut bar de la rambla del Vendrell, conegut pel tipus d’entrepans que serveixen.
Eren cap a a les 7 de la tarda quan hi van entrar uns immigrants i es van posar a la barra, un d'ells va demanar un cafè amb llet. El cambrer,que en aquell moment estava sol treballant, li va dir que anava a tancar i que no podia fer-li, mentre encara hi havia gent al bar prenent algo, entre aquests, jo. El cambrer va fer veure que tancava el bar pujant les cadires sobre les taules i tancant els llums de les neveres. Els immigrants van marxar sense prendre res. Pocs minuts després va entrar un client que va seure a la barra, va demanar un cafè i el cambrer li va servir, mentre li explicava el que acabava de passar i això es el que li va dir: ”cada vegada hi han més moros en aquest poble, els he fet fora fent veure que tancava, un cop ja vaig tenir problemes en aquest bar i no en vull tenir més”.
Al cap de pocs minuts vaig marxar i poc després vaig passar per davant del bar i estava ben obert.
M'agradaria saber si aquest cambrer hagués reaccionat igual si no hagués estat sol.
Amb aquesta carta només volia exlicar la meva preocupació pel problema del racisme, sembla que cada vegada n’hi hagi més i que s'estigui extenent. Mentrestant el senyor Armengol, de PxC, continua creant crispació al poble amb el seva proposta sobre la immigració, recollida dins del seu programa electoral. Pot estar content perquè estic segur que el cambrer d'aquest bar el votarà a vostè. Gràcies.
Intentaré ajudar-te dins la mesura de les meves possibilitats, recordo perfectament haver llegit el teu comentari en aquest blog. Si no vaig errada i no em confoc crec que també vaig llegir-lo al diari, però no n’estic completament segura. Ara bé per sortir de dubtes, crec que l’opció més senzilla és que repassis les edicions anteriors del Diari del Baix Penedès i si el van publicar estarà dins l’espai de les cartes al director.
Allà constataràs qui el signa, perquè la política informativa del diari del Baix Penedès és publicar tots els escrits amb noms i cognoms, fugint de l’anonimat i dels pesuedònims. Si trobessis que el teu escrit enviat com a ciutadà del vendrell el signa algú altre, crec que el millor seria que et posessis amb contacte amb el Diari del Baix Penedès i ells imagino que et donaran una explicació al respecte.
Cordialment,
Laia
People should read this.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home