Després d’una setmana, l’actualitat

L’agost s’acostuma a caracteritzar per la tranquil·litat que sempre l’acompanya, no obstant aquesta primera setmana del mes no ha estat així. Divendres m’acomiadava dels meus lectors perquè durant uns dies romandria fora del Vendrell i quan no havien ni passat 24h que era fora de casa l’actualitat informativa sacsejava la tranquil·litat de les nostres vacances i resultava impossible obviar-la o deixar-la en un cantó fins la tornada.

Durant el viatge vam creuar diversos territoris, entre ells Navarra, centre d’atenció informativa durant els darrers dies. Curiosament, a l’article anterior m’he trobat un comentari que em demanava la meva opinió sobre la decisió de l’Executiva Federal del PSOE d’abstenir-se durant l’elecció del president de Navarra, evitant així el pacte entre les forces esquerres que configurarien un govern entre el PSN, IU i Nafarroa Bai.

No tinc cap problema en reconèixer públicament que discrepo de la decisió que s’ha dictat des de Ferraz perquè teníem a tocar de dits la possibilitat de constituir un govern progressista i d’esquerres, abandonant la política conservadora, alarmista i demagògica que el senyor Miguel Sanz de la mà del partit Unión del Pueblo Navarro, sota el qual es projecta l’ombra del PP, ha instaurant durant aquests darrers anys.

Darrera d’aquesta decisió crec que s’amaga el pragmatisme en estat més pur. No obstant, començo a estar cansada que en aquest país el PP pugui pactar amb qui vulgui, quan vulgui i on vulgui amb totes les formacions polítiques, en canvi les forces d’esquerra sempre haguem d’anar de puntetes perquè si el pacte entre PSN, IU i Nafarroa Bai s’hagués convertit en una realitat, la caixa dels trons de la desmembració d’Espanya, la concessió de Navarra als terroristes i totes aquestes bajanades sense precedents s’haguessin convertit en sucoses editorials d’alguns conservadors rotatius.

No obstant, aquesta qüestió l’abordaré amb més deteniment més endavant però espero haver contestat al comentari a través d’aquestes ràpides pinzellades. Tanmateix, reprenent el fil, el nostre destí de les vacances era ASTURIES.

De bon matí quan els primers raigs de sol s’escolaven entre la densa boira, arribàvem al Principat d’Astúries. La imatge del dia, una concentració sense precedents amb milers de persones, vehicles aturats als vorals de la carretera. Dissabte 4 d’agost tenia lloc el mític i tradicional descens pel riu Sella que atreia a ciutadans d’arreu que no es volien perdre aquest important esdeveniment.

Tanmateix, els asturians tenien una mirada posada als entrenaments del Gran Premi de la Fórmula 1 d’Hongria. Fernando Alonso, desperta passions i vaig quedar bocabadada quan diumenge a les dues del migdia, hora d’inici de la cursa, tots els restaurants i bars sintonitzaven la fórmula 1 i molts eren els que restaven atònits davant la pantalla com si el món s’aturés durant la competició.

Mentre tot això tenia lloc, Catalunya es convertia en portada dels principals telenotícies per les quilomètriques cues que tenien lloc a l’autopista AP-7. Les rodalies de Renfe tampoc acabaven de funcionar i els sorollosos generadors instal·lats a la ciutat de Barcelona arrel de l’apagada elèctrica seguien inquietant als veïns.

Les meves vacances començaven enmig d’aquest clima....