Astúries...

Fer un ràpid repàs sobre l’actualitat més imperant es convertia en el pas previ abans d’explicar-vos les meves vacances perquè sempre resulta inevitable que les notícies que llegim a la premsa o bé ens expliquen els informatius es converteixin en un dels molts temes de conversa durant les vacances.

El primer que desitjaria ressaltar són les temperatures, el nord sempre és una zona més freda i per aquest motiu a la meva maleta vaig posar-hi algun jersei de màniga llarga i per si de cas un parell de jaquetes. Sort que vaig tenir la brillant idea de prendre jaquetes perquè no les he abandonat durant tot el viatge, he de reconèixer que sóc força fredolica però les baixes temperatures no era una percepció meva i una nit vam haver d’encendre la llar de foc per escalfar una mica l’ambient.

L’encant d’Astúries és la perfecta combinació entre el mar i la muntanya, els penya-segats posen fi al camí que segueixes i quan aixeques la vista contemples la immensitat del mar cantàbric en estat pur.


Els poblets costaners desprenen l’olor marinera per excel·lència i et conviden a degustar plats tradicionals, cuinats amb tranquil·litat i paciència, lluny de les presses que tan caracteritzen el nostre dia a dia. Entre tots els àpats, destacar l’arròs de llamàntol que un dia vam menjar en un restaurant situat en un entorn magnífic, escoltant l’impacte de les onades amb la roca dels penya-segats.



La verdor dels boscos plens de vida ens impacta enormement, fent un passeig entre camins rocosos i de fons la melodia de l’aigua que seguint el curs del riu ens recorda el seu pas, ferm i segur, salvant els desnivells mica en mica va construint el seu recorregut. Enmig d’aquest escenari et sents insignificant, un petit punt entre la immensitat ens recorda la fragilitat de l’ésser humà.