Una vergonyosa carta de presentació
Aquests dates tenen una especial transcendència per totes aquelles persones que devotes de la fe catòlica celebren uns dies melangiosos i tristos, la mort de Jesucrist però les saetes, els silencis i algunes llàgrimes d’emoció que regalimen galta avall acabaran amb l’arribada del diumenge de Resurrecció, més conegut pels petits com el dia de Pasqua, sinònim d’anar a buscar “la mona” a casa dels padrins. Passats aquests dies, tot tornarà a ésser com abans i en menys d’una setmana quedaran enrere les processons, les promeses, els passos, entre d’altres rituals.
Les paraules inicials d’aquest text podrien conduir a pensar a més d’un i de dos que al llarg d’aquest escrit abordaré el fet religiós però sento decebre aquells que així ho esperaven perquè desitjo centrar l’atenció sobre una altra qüestió. Des d’una òptica estrictament personal, penso que determinats esdeveniments que tenen lloc durant l’anomenada setmana santa cauen en l’oblit perquè no són observats ni tampoc analitzats detingudament com ho serien en un altre moment de l’any.
Si habitualment les notícies passen desapercebudes durant la resta de l’any, us podeu imaginar que enmig de jornades laborals i festives, el desinterès informatiu s’accentua exponencialment en les dates en les quals ens trobem. No obstant, no hem de perdre de vista que el contingut que ens poden desvetllar les notícies del diumenge de rams poden tenir una gran transcendència que s’ampliarà més enllà del dia concret en el qual es va fer pública.
Quan la Plaça Vella es trobava plena de persones que anaven a beneir la palma, el palmó i les fulles de llorer reproduint l’escena bíblica que descriu l’entrada de Jesús a Jerusalem. Jo allunyada d’aquestes pràctiques religioses, duia a terme el meu particular ritual de tots els diumenges al matí, llegir detingudament la nombrosa premsa dominical. Precisament, entre la infinitat de notícies internacionals, culturals, econòmiques, financeres, nacionals i esportives, vaig trobar una sorprenent i a l’hora impactant notícia. Josep Anglada, president de Plataforma per Catalunya condemnat a pagar 150€ per un cop de puny.
Com molt bé desvetlla el titular, el Sr. Anglada, és el president de Plataforma per Catalunya, el partit polític que enarbora la bandera d’un millor control de la immigració però allò que realment es desprenen dels seus escrits, discursos i missatges electorals és un clar sentiment racista i xenòfob que intenta instal·lar a la societat a través de pràctiques demagògiques consistents en falsejar la realitat, passar de puntetes sobre els assumptes que realment preocupen als ciutadans i centrar tot el debat en la immigració.
Contemplo des d’una certa estupefacció el silenci que s’ha creat entorn a la resolució del jutjat d’instrucció número 4 de la ciutat de Vic quan condemnava a Josep Anglada a pagar 150€ de multa per dur a terme un cop de puny a un jove a més d’estar sis dies en localització permanent, condemna resultant de la falta d’injúries que l’imputava el citat tribunal. Ara que hi penso, no és tan estrany que aquesta notícia passi desapercebuda perquè a menys de cinquanta dies de les eleccions municipals es tracta d’una informació que procurarà ser tapada per les parts interessades. A més, la pràctica violenta consistent en donar un cop de puny no encaixa massa bé sota el lema de PxC “Sentit Comú”, a banda de ser una vergonyosa carta de presentació de tots els candidats que encapçalen les llistes municipals dels diversos municipis sota el nom de Plataforma per Catalunya.
Les paraules inicials d’aquest text podrien conduir a pensar a més d’un i de dos que al llarg d’aquest escrit abordaré el fet religiós però sento decebre aquells que així ho esperaven perquè desitjo centrar l’atenció sobre una altra qüestió. Des d’una òptica estrictament personal, penso que determinats esdeveniments que tenen lloc durant l’anomenada setmana santa cauen en l’oblit perquè no són observats ni tampoc analitzats detingudament com ho serien en un altre moment de l’any.
Si habitualment les notícies passen desapercebudes durant la resta de l’any, us podeu imaginar que enmig de jornades laborals i festives, el desinterès informatiu s’accentua exponencialment en les dates en les quals ens trobem. No obstant, no hem de perdre de vista que el contingut que ens poden desvetllar les notícies del diumenge de rams poden tenir una gran transcendència que s’ampliarà més enllà del dia concret en el qual es va fer pública.
Quan la Plaça Vella es trobava plena de persones que anaven a beneir la palma, el palmó i les fulles de llorer reproduint l’escena bíblica que descriu l’entrada de Jesús a Jerusalem. Jo allunyada d’aquestes pràctiques religioses, duia a terme el meu particular ritual de tots els diumenges al matí, llegir detingudament la nombrosa premsa dominical. Precisament, entre la infinitat de notícies internacionals, culturals, econòmiques, financeres, nacionals i esportives, vaig trobar una sorprenent i a l’hora impactant notícia. Josep Anglada, president de Plataforma per Catalunya condemnat a pagar 150€ per un cop de puny.
Com molt bé desvetlla el titular, el Sr. Anglada, és el president de Plataforma per Catalunya, el partit polític que enarbora la bandera d’un millor control de la immigració però allò que realment es desprenen dels seus escrits, discursos i missatges electorals és un clar sentiment racista i xenòfob que intenta instal·lar a la societat a través de pràctiques demagògiques consistents en falsejar la realitat, passar de puntetes sobre els assumptes que realment preocupen als ciutadans i centrar tot el debat en la immigració.
Contemplo des d’una certa estupefacció el silenci que s’ha creat entorn a la resolució del jutjat d’instrucció número 4 de la ciutat de Vic quan condemnava a Josep Anglada a pagar 150€ de multa per dur a terme un cop de puny a un jove a més d’estar sis dies en localització permanent, condemna resultant de la falta d’injúries que l’imputava el citat tribunal. Ara que hi penso, no és tan estrany que aquesta notícia passi desapercebuda perquè a menys de cinquanta dies de les eleccions municipals es tracta d’una informació que procurarà ser tapada per les parts interessades. A més, la pràctica violenta consistent en donar un cop de puny no encaixa massa bé sota el lema de PxC “Sentit Comú”, a banda de ser una vergonyosa carta de presentació de tots els candidats que encapçalen les llistes municipals dels diversos municipis sota el nom de Plataforma per Catalunya.
Article publicat al diari dels Baix Penedès, 05/04/07
Laia Gomis
posted by Laia Gomis @ 2:56 p. m.
4 comments
4 Comments:
Hola Laia!
Estic d'acord amb tu, que quan la gent no s'entretén amb la premsa, és quan es dóna a conèixer informació "que no interessa" que se'n faci massa soroll.
Comparteixo també la valoració que fas del partit de Josep Anglada, Plataforma per Catalunya. Tot i així m'agradaria fer-te adonar d'un fet que a mi personalment m'inquieta. Crec que la proposta de Plataforma per Catalunya és en gran part l'argument polític de Jaen Marie
Hola Laia!
Estic d'acord amb tu, que quan la gent no s'entretén amb la premsa, és quan es dóna a conèixer informació "que no interessa" que se'n faci massa soroll.
Comparteixo també la valoració que fas del partit de Josep Anglada, Plataforma per Catalunya. Tot i així m'agradaria fer-te adonar d'un fet que a mi personalment m'inquieta. Crec que la proposta de Plataforma per Catalunya és en gran part l'argument polític de Jean-Marie Le Pen, que a l'any 2002 va arribar fins a la segona ronda de les eleccions presidencials a França. És un missatge senzill i fàcil d'arribar als ciutadans, i que no és difícil generar alarma social amb el tema de la immigració.
D'altra banda, m'agradaria descatacr que en els darrers anys han surgit nous partits, com és el cas de la mateixa Plataforma per Catalunya o Ciutadans, que han sabut fer-se un lloc dins l'electorat. Al marge dels diferents discursos, crec que és positiu que hi hagi noves veus, que hi hagi una renovació dels partits, i sóc dels que pensen que com més opinions millor.
Felicitats pel blog.
Hola Jordi!
Plataforma de Catalunya veu de la font del partit d'extrema dreta francès encapçalat per Le Pen, d'això no en tinc cap dubte. El més curiós és que no tenen cap mena de vergonya en proclamar als quatre vents que son racistes, i basar un míting única i exclusivament difonent mentides al•legant que els immigrants s’enduen totes les ajudes socials i que els immigrants prenen el treball a la població autòctona, com ells anomenen. Aquests tòpics reproduïts una i una altra vegada hi ha qui arriba a creure’ls i aleshores s’està posant una llavor molt perillosa que rep el nom d’odi i rancor vers un col•lectiu de persones que han fugit de casa seva patint gana i misèria cercant un futur millor i per acabar-ho de rematar quan arriben aquí els donem l’esquena. Que ningú malinterpreti les meves paraules perquè sempre he dit i així consta en molts escrits meus que els immigrants tenen drets però que també tenen deures.
Respecte la proliferació de formacions polítiques, sóc una ferma partidària perquè així amplien el ventall de possibilitats i la societat pot escollir entre una pluralitat de formacions polítiques i entre les quals es senti més identificada li dipositarà la seva confiança. N’hi ha moltes que passats uns comicis electorals desapareixen perquè no han obtingut la resposta que esperaven però altres es mantenen. Ara bé, personalment crec que la pluralitat d’opinions s’ha de dur a terme respectant els principis bàsics de la nostra democràcia, i precisament plataforma per Catalunya això no ho fa perquè un principi constitucional com es la igualtat i la no discriminació el vulnera de manera flagrant.
Aquesta setmana volia fer èmfasis en una notícia que ha passat pràcticament desapercebuda però que no per aquest fet deixa d’existir. No hem d’oblidar que el president d’un partit polític ha estat condemnat per donar un cop de puny a un jove, era Josep Anlgada i tothom hi ha passat de puntetes però al Vendrell plataforma per Catalunya té un regidor i he considerat oportú que totes aquelles persones que llegeixen el diari del baix penedès tinguessin l’oportunitat de conèixer aquesta notícia si ho desconeixien.
Moltes gràcies per les felicitacions però voldria fer un apunt especial perquè aquest blog existeix i és viu gràcies a totes les persones que hi participeu activament deixant els comentaris, és d’aquesta manera com eviteu convertir aquest espai en un pur monòleg.
Només tinc una cosa a dir: si Batasuna ha de ser il.legalitzada per no condemnar els actes terroristes, aquest feixiste neonazis no només haurien d'estar tancats sino que ademés se'ls hauria de prohibir participar a les eleccions.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home