El potencial cultural

Quan pronunciem el mot cultura ràpidament i sense pensar-s’ho dues vegades, són moltes les persones que relacionen de manera directa aquest terme amb l’avorriment. Els més petits mostren la seva preocupació quan a l’escola els hi diuen que han de llegir un llibre, la primera pregunta sempre és la mateixa, quin nombre de pàgines té el mateix. Quan coneixen la reduïda extensió del llibre proposat deixen anar un sospir d’alleujament però els més extrovertits encara tenen una gran inquietud, si el llibre té dibuixos.

Aquest element propi del desenvolupament de qualsevol aula dels darrers cursos de primària s’ha de tenir en compte. Quan els infants comencen a llegir, tots plegats hauríem de contribuir a apropar-los a un nou món que poden descobrir, ple de nombroses històries especials, màgiques i en molts casos enigmàtiques. Aquest paper, no tan sols resta en propietat exclusiva de l’escola sinó que els pares tenen una peça clau per completar aquest engranatge.

No és cap descobriment afirmar que el nombre de pàgines que composa un llibre no és una relació directa, a menor nombre de pàgines no implica una lectura més curta. La lectura d’un llibre de cinc-centes pàgines pot resultar entretinguda i ràpida, en canvi, aquells llibres que aparentment haurien de presentar menys dificultats durant la seva lectura pel seu reduït volum, hi ha a vegades que es converteixen en les ovelles negres de les nostres prestatgeries.

No vull focalitzar tota la meva atenció contemplant el meravellós món literari perquè no desitjaria que ningú pensés que aquest és l’únic element integrador de la cultura. Precisament, sota aquest terme s’hi amaguen nombrosos elements fascinats que poden començar amb un bon llibre, continuar amb la contemplació d’una obra pictòrica o bé d’una escultura treballada amb una gran delicadesa acabant amb una audició d’una composició musical, per citar tan sols alguns dels molts exemples.

En aquests termes, em considero una persona molt afortunada ja que tinc el privilegi de viure a la vila del Vendrell, indret per excel·lència sinònim de cultura. L’associació que es produeix quan parlem del nostre municipi amb noms com Pau Casals, Àngel Guimerà o Apel·les Fenosa són una constatació ben palpable d’aquesta realitat.

A més, convé no oblidar que gaudim d’una àmplia xarxa de museus que trobem escampats pels diversos indrets del Vendrell, acompanyats de les sales d’exposicions que acullen interessants mostres artístiques de caràcter itinerant.

Durant massa anys la cultura va ésser una raó més per establir desigualtats entre les persones, tan sols aquells que eren posseïdors d’elevades rendes podien accedir a descobrir el món de la cultura perquè pocs eren els que es podien permetre el privilegi de pagar abusius preus per llegir llibres o bé visitar museus.

Avui en dia, les coses han canviat molt i la distància existent entre la descripció realitzada a les línies anteriors i la nostra quotidianitat és un abisme. Hem acabat amb la injusta discriminació que fins no fa massa anys existia i en comptes d’aprofitar al màxim els nous àmbits d’igualtat en els quals ens hem instal·lat defugim de la cultura com si intrínsecament la caracteritzés quelcom demoníac.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 06/10/06
Laia Gomis