De la llei del talió a la pena de mort.

“Ull per ull i dent per dent” és una frase que tots coneixem i en un moment o un altre l’hem pronunciat. Sense ser conscients, darrera de la simplicitat d’aquests termes s’amaga l’essència de la llei del talió, en el fons la cèlebre frase és tan sols una exemplificació de la mateixa. L’aplicació d’aquesta llei implicava la imposició del càstig en funció del crim comès, no parlem d’una pena equivalent amb els termes de l’acte delictiu realitzat sinó que s’exigeix una pena idèntica.

D’aquesta manera, seguint els preceptes esmentats a les línies anteriors, aquell que matava a una persona mereixia morir per la llei del talió. Avui en dia, tots de manera unívoca hauríem de condemnar aquesta pràctica per la crueltat en els termes en els quals s’expressa i la vulneració flagrant als drets humans que suposa.

Matar en nom de la justícia, és a dir, aplicar la pena de mort, és una pràctica habitual que té lloc en determinats països del nostre planeta. A priori, hi hauria que podria pensar que els autors d’aquesta pràctica inhumana es troben ubicats en algun remot indret situat en un territori molt llunyà a nosaltres sobre el qual tan sols en tenim constància quan té lloc alguna catàstrofe ambiental o humanitària. No obstant, aquesta seria una percepció esbiaixada de la realitat ja que només cal obrir qualsevol diari i dins la secció internacional constatarem que països que hi surten de manera freqüent per qüestions que poc tenen a veure amb la pena de mort la mantenen dins el seu ordenament jurídic com és el cas de la Xina o el descarat paper que els Estats Units d’Amèrica desenvolupen en aquesta matèria. Curiosament, Estats Units, l’exemple a seguir per a tots els països del món i el gran mestre de les democràcies mundials és responsable directe d’aquest atemptat als drets humans.

El passat dimarts 10 d’octubre es celebrava el dia internacional contra la pena de mort i a mesura que les xifres anaven aflorant al conjunt de l’opinió pública, moltes persones es posaven les mans al cap quan coneixien que encara hi ha tants països que es resisteixen a abolir aquesta pràctica. A més, dia sí i dia també l’apliquen sense que els tremoli gens el pols, matant en determinades ocasions a persones que ni tan sols han comès el delicte però com no han pogut gaudir de la bona defensa d’un advocat que els hi hagi portat el cas, l’han perdut i en última instància la manca de recursos econòmics els han convertit en víctimes. En el fons, a pocs els hi importa, si quan passin uns mesos de l’execució es demostra que la persona era innocent. La societat prefereix viure enganyada, creient de manera convençuda que la pena exemplar és la millor prevenció dels delictes, quan les xifres demostren que ni de bon tros això és així.

El pas del temps sempre és un símbol de progrés i millores al benestar del conjunt de la ciutadania. Els grans avenços es donen amb petits però incisius passos. Tanmateix, una té la sensació que en el fons amb el pas dels segles tan sols ha tingut lloc un canvi terminològic, la llei del talió o la blutrache (venjança de sang que anomenaven els pobles germànics), en els nostres dies ha passat anomenar-se pena de mort.


Article publicat al Diari del Baix Penedès, 13/10/06
Laia Gomis