dimarts, de desembre 20, 2005

Sense consessions

El títol del present article és la definició de la línia d'oposició que Rajoy desenvoluparà al llarg del 2006. Ahir després d'insultar al president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, titllant-lo de "bobo solemne" (perdoneu que no tradueixi l'expressió al català però prefereixo incloure-la en castellà perquè no es desvirtuï el significat dels seus termes) ens va avançar quin estil d'oposició desenvoluparà el proper any.

A grans trets, ens va donar a entendre, que no hi haurà canvis, la línia dura i més conservadora del Partit Popular és la que té la veu cantant dins del carrer Gènova. Rajoy confia i segueix els consells dels seus companys d'escó més propers, Zapalana i Acebes, creient que a través del insult i les desqualificacions personals arribarà a la Moncloa... Que en va d'equivocat!

No obstant, la definició d'oposició sense consessions no ens la podem vendre com la gran novetat, l'estrella del proper any ja que desafortunadament tots som coneixedors de l'oposició que el Partit Popular està desenvolupant des del primer moment en que es van conèixer els resultats electorals.

No gens menys, el més important és que mentre els membres del Partit Popular es passen el dia cridant i instal·lant a la ciutadania l'odi i la crispació. L'actual executiu, encapçalat pel nostre president del govern, no es deixa influenciar pel terrabastall que alguns vaticinen i no deixen de treballar, una petita mostra d'aquesta activitat incessant és el nou augment del salari mínim interprofessional, decisió que serà agraida per molts ciutadans.