diumenge, de desembre 11, 2005

Festivitats pre-nadalenques

La setmana més esperada de l’any ja ha arribat. El 6 i el 8 de desembre són dues dates que queden gravades a la retina de tots els ciutadans del nostre país, quan ens regalen un calendari són dels primers dies que assenyalem perquè no se’ns oblidin i els ubiquem en el seu marc temporal per excel·lència, vacances pre-nadalenques. I si hi ha quelcom que ens preocupa és esbrinar si a banda dels dies oficials podrem disposar dels dies annexos a aquests i fer allò que popularment es designa com a pont, ara que enguany hauríem de canviar el simbolisme i parlar d’aqüeducte.

Els més afortunats van abandonar el seu lloc de treball el passat divendres 2 de desembre i no hi tornaran fins el proper dilluns dia 12, estem parlant de deu dies de vacances. Altres haurem de fer front a la incertesa de conèixer el dia en el qual vivim, avui festa, demà no i l’endemà ho torna a ser... un autèntic embolic. Aquesta situació tan sols pot tenir lloc al nostre país, era la conclusió a la qual arribava un catedràtic universitari, analitzant el punt de partida, dos dies de festa i el d’arribada, fins un total de deu dies, un producte amb el segell de la nostra denominació d’origen, sense cap mena de dubte.

Per aquells més despitats fer un breu incís i recordar la rellevància política, històrica i social que va significar el dia 6 de desembre, concretament ens hem de remuntar vint-i-set anys endarrera fins arribar a l’any 1978. Aquest dia va ser l’escollit per la celebració d’un referèndum, no es tractava d’una cita electoral qualsevol sinó que els ciutadans s’havien de pronunciar a favor o en contra de la Carta Magna. Els resultats, tots els coneixem, un 87,9% dels que van acudir als col·legis electorals van dipositar la papereta del sí, enfront del 7,8% que van apostar pel no. Sovint, tendim a oblidar una xifra, el percentatge de participació, el qual girava entorn a un 62%, força satisfactori per l’època d’incertesa en la qual es trobava immers aquest país. Molts dels que no van acudir a les urnes ho van fer voluntàriament, com per exemple, Alianza Popular (mare de l’actual Partit Popular) la qual va dur a terme una campanya a favor de l’abstencionisme. Tal com estan les coses actualment, ens podria semblar inversemblant que aquells que es declaren els garants de la nostra Constitució, els que convoquen actes per defensar-la i protegir- la són els mateixos que fa uns anys no hi van donar el seu suport sinó que es van abstenir.

Si ens traslladem a l’àmbit religiós, el 8 de desembre, la celebració de la Immaculada Concepció va tenir una gran transcendència en el cristianisme quan a mitjans del segle XIX es va declarar com a doctrina revelada per Déu, la qual cosa implica que tots els fidels la creguin com dogma de fe, el fet que Maria havia estat concebuda sense pecat original.

Tanmateix, tinc la sensació que any rere any el nombre de ciutadans que desconeixen el motiu pel qual és festa els dos dies esmentats anteriorment va en augment. Molts són els que ignoren els fets que es troben darrera de les dues dates de les quals parlava unes línies més amunt, tan sols tenen un concepte present, dies de festa, dies no laborables, resumint, dies colorejats al calendari de vermell.

Aquests dies festius suposen el tret de sortida del inici d’un període en el qual els centres comercials i les grans superfícies esdevindran el centre neuràlgic de l’activitat de moltes llars. En el fons, en el nostre país ni la política ni tampoc la religió desperten passions, el premi se l’enduu el consumisme. Les paraules que Marx ja pronunciava a finals del segle XIX no han perdut la seva validesa sinó que desafortunadament es consoliden en la nostra societat, com sàviament exposava aquest economista, “La desvalorització del món humà creix en raó directa de la valorització del món de les coses”.
Article publicat al Diari Baix Penedès, 09/12/05
Laia Gomis